Icona vulnerable
Ana de Armas encarna Marilyn Monroe a ‘Blonde’, un ‘biopic’ que estrena avui Netflix amb el focus posat en el patiment de l’actriu
El patiment i els abusos que va patir Marilyn Monroe, una de les grans icones de la cultura contemporània, han ocupat un lloc minúscul en comparació a les pel·lícules, fotografies i aspectes més glamurosos de la seva vida. Andrew Dominic, cineasta australià amb perles a la seva filmografia com L’assassinat de Jesse James comès pel covard Robert Ford, posa remei en part a aquest dèficit lamentable amb Blonde , un biopic immersiu que ens mostra una Marilyn Monroe íntima que és molt poc o gens coneguda: abandonada pel pare, internada en un orfenat, forçada a avortar quan era al cim de la seva carrera), violada per un productor, obligada a fer una fel·lació al president Kennedy...
Totes aquestes escenes són recreades amb una imaginativa posada en escena que alterna blanc i negre i color, amb una càmera molt propera, de vegades subjectiva. Mostra Marilyn Monroe sovint despullada per subratllar la seva vulnerabilitat, més que per explotar el seu caràcter de sex-symbol.
Llibertat al director
Netflix estrena avui la pel·lícula Blonde, de dues hores i 45 minuts de durada, que està només disponible a la seva plataforma. Andrew Dominic ha tingut llibertat per abordar els aspectes més dramàtics de la vida de Marilyn, a partir de l’excel·lent llibre homònim de Joyce Carol Oates. La veterana escriptora nord-americana va rebre l’any passat el premi Pepe Carvalho del BCNegra. L’actriu hispano-cubana Ana de Armas (L’Havana, 1988) fa una excel·lent interpretació de Marilyn Monroe, tot i que afronta escenes tan difícils com els primers càstings que va fer, la famosa sessió de fotos amb el vestit blanc que se li aixeca pel corrent d’aire o l’avortament que va patir. L’actriu, que es va donar a conèixer amb la sèrie El internado, va presentar Blonde al recent Festival de Sant Sebastià. “Saber més coses de la seva història personal va ser un descobriment per a mi –va explicar en roda de premsa–. Algú amb tant de glamur, èxit, diners, que estava amb homes desitjats... Representava el somni, la imatge perfecta. Què podia anar malament?”
Intimitat i fama
La mateixa Ana de Armas, que ha aparegut en superproduccions com Sin tiempo para morir, Blade Runner 2049 o Puñales por la espalda, viu entre la fama i la vida privada: “El nivell d’exposició dels actors no ha canviat gaire, potser ha anat a pitjor. Era impossible no pensar en la meva vida i en la manera de gestionar el que has de compartir i el que no. Tots tenim una part privada i una pública i és difícil trobar un equilibri”. Andrew Dominic va explicar que “la gran idea visual de la pel·lícula és que no veiem el món sinó el drama que projectem el món”. “L’avantatge de fer això amb una figura tan fotografiada com Marilyn és que hi ha un record visual, imatges que ens resulten familiars, que ja tenen un significat per a nosaltres; el que fem és distorsionar aquest significat i donar-n’hi un de nou d’acord amb aquest drama.”
