La ‘platja’ del Lliure
Des d’una visió aparentment plaent, es fa una reflexió sobre les conseqüències del canvi climàtic
La sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure ha descobert la disposició 53 gràcies al muntatge Sun & sea, una obra que va meravellar en la Biennal de Venècia del 2019. Des d’ara és una platja en què el públic tafaneja des de dalt, com si fos el sol. Com si els actors fossin insectes en un moment previ a un cataclisme. Avui s’estrena i es podrà veure fins al 23 d’octubre.
La peça la va crear “un drac de tres caps”, que formen Vaiva Grainyté (llibret), Rugilé Bardziukaité (direcció) i Luna Lapelyté (direcció musical), com els agrada definir-se.
Sun & Sea fa una reflexió soterrada sobre el canvi climàtic. Bardziukaité indicava ahir en una presentació informal a la premsa: “A la platja fa molta calor i és un espai d’esbarjo que ho deixarà de ser perquè desapareixerà per la pujada del nivell del mar.” També la Terra s’anirà desertitzant, eliminant la possibilitat de vida. El quadre, que es presenta amb molta llibertat (es recomana voltar per la passarel·la i es fan passis cada hora amb grups que podran anar entrant cada 30 minuts i que no tenen hora de sortida), respira una aparent plàcida sessió de platja. Hi ha espai per a la improvisació però també hi ha accions marcades amb cançons que sonen lleugeres, entre el pop i els cors d’òpera.
L’espectacle s’interpreta en anglès i, en comptes de subtítols, s’ofereixen unes breus explicacions per anar seguint la contemplació d’aquest instant de vida aparentment intranscendent.
