Cultura

Mirador

Dos cors acolorits

Qui que visqués una tarda de diumenge davant del televisor als vuitanta no va taral·lejar “Son 80 días son, 80 nada más...”

Claudi Biern Boyd, nascut a Palma el 1940 i mort diumenge passat, tenia dos cors. Un de color blanc-i-blau per la seva passió periquita que el va portar a ocupar càrrecs directius a l’Espanyol en diferents etapes. L’altre, multicolor, en què tenien cabuda totes les tonalitats de la fantasia. Com a productor va ser artífex de sèries de dibuixos animats com ara La volta al món de Willy Fog o Història de Catalunya, amb el cèlebre Dragui, que exercia de fil conductor. No només les seves van ser sèries d’esbarjo, sinó que amb els seus protagonistes i cançons va crear un imaginari que s’ha perllongat fins ara. Precisament, dijous passat, en la inauguració al Museu d’Art de Cerdanyola de l’exposició dedicada a l’Estudi Beaumont,on s’adaptaven al còmic moltes de les sèries que Claudi Biern va produir, una jove mil·lennista citava D’Artacan i els gossos mosqueters. No em vaig estar de preguntar-li com era que tenia coneixement de la sèrie: “Me la posaven en DVD els meus pares.” Curiosament, un dels grans vinils a la paret que formen part de l’escenografia d’aquesta mostra està dedicat a un dels personatges de la Factoria Biern: Willy Fog.

Claudi Biern, des de la creació de la seva empresa BRB Internacional, va impulsar amb força un moviment televisiu, pel que fa a les sèries de dibuixos que va començar a finals dels setanta quan encara només existien les dues cadenes de Televisió Espanyola. L’hegemonia americana dels dibuixos animats televisius va entrar en competència amb les sèries europees i japoneses, que, a banda d’oferir productes propis, adaptaven, també en coproducció, relats de tradició europea. Amb l’entrada de les televisions autonòmiques i privades, el mercat es va eixamplar. Claudi Biern, que en un principi es dedicava a adquirir drets de sèries estrangeres com ara L’abella Maia Mazinger Z o Wickie, el víking es llença a la producció pròpia amb sèries que tindran força èxit com ara Els baobabs (1988), coproduïda amb TV3; D’Artacan i els tres gossos mosqueters (1981); David, el gnom (1985), que tindrà una seqüela: La crida del gnoms (1987); Història de Catalunya (1988), també coproduïda amb TV3, amb el popular personatge Dragui, i La volta al món de Willy Fog (1983). BRB Internacional també va produir La troupe del Cobi (1990), amb la mascota dels Jocs Olímpics com a protagonista. La majoria d’aquestes sèries van ser molt populars i van tenir molt d’èxit en els productes de marxandatge que es van comercialitzar i en les cançons incloses a les bandes sonores. També van tenir una destacada projecció internacional.

Però Biern no només va ser un gestor empresarial, va ser també un imaginatiu creatiu i va dirigir i fer els guions de molts dels episodis que va produir, com és el cas de La volta al món de Willy Fog, basada en la cèlebre novel·la de Jules Verne i que va ser un dels seus èxits. Ell consta com a guionista d’aquesta coproducció amb els japonesos de Nippon Animation. Un dels encerts de la sèrie per popularitzar-la encara més, va ser la cançó de la careta que va interpretar el grup Mocedades. Aquesta va ser una constant en la resta de les sèries en què els temes, tant de presentació com de comiat, van arribar a ser grans èxits en un moment en qué els grups musicals infantils com ara Parchís vivien un moment dolç en adaptar moltes d’aquestes cançons o fins i tot formant part de la banda sonora original. Qui que visqués en els vuitanta una sobretaula de diumenge enfront del televisor no va taral·lejar: “Son 80 días son, 80 nada más...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.