Cinema

La porta a la foscor

El Palau Robert acull ‘Crims. L’exposició’, una experiència immersiva per fer entrar l’espectador en el món inquietant i fosc del programa de Carles Porta

Per Carles Porta, l’equip de ‘Crims’ explica “fets que formen part de la nostra societat”
Carles Ortet, comissari de la mostra, afirma que han volgut ser curosos amb les víctimes

La literatura i els textos periodístics que narren crims reals estan, des de fa uns anys, en un procés de creixement pel que fa a públic i a valoració qualitativa. Però els llibres i sèries, documentals o ficcionades, del que en anglès s’anomena true crime no és cosa d’ara. A partir del 1550, a la Gran Bretanya ja es distribuïen una mena de fullets en què es narraven crims reals. Avançant en el temps fent salts de cangur arribaríem a autors com ara Thomas de Quincey, William Roughead, Edmund Pearson, Truman Capote (i la mítica A sang freda), revistes com la nord-americana True Detective, que va començar a publicar-se el 1924; diaris com El Caso (1952-1997) i centenars de documentals i sèries.

A casa nostra, un dels noms referencials del gènere els darrers anys és el periodista Carles Porta, que des del seu debut en llibre amb Tor. Tretze cases i tres morts (2005), ha anat desbrossant camins en aquest gènere que ara compta amb molts més seguidors i nous autors.

L’impuls més important a aquesta nova onada va ser el programa Crims, iniciat el 2019 a Catalunya Ràdio i, posteriorment, també en format audiovisual a TV3. Tot plegat, un fenomen prou destacable perquè el segon pis del Palau Robert aculli Crims. L’exposició, que es podrà visitar fins al 10 d’abril del 2023, de manera lliure i gratuïta.

La mostra és una experiència immersiva en el món del programa Crims des de tres punts de vista: el de l’entorn de les víctimes, el dels criminals i el dels que els investiguen.

“La gent que treballem a Crims som caçadors d’històries, narradors. Expliquem fets que formen part de la nostra societat perquè entre nosaltres també hi ha foscor, i la foscor també ens defineix com a col·lectiu”, comenta Carles Porta.

Mantenint la coherència i rigorositat del programa –per cert, més dinàmic en la versió radiofònica–, tot el que es descriu a l’exposició ha passat. Els fets, els noms i els llocs són reals. Algunes escenes i elements estan dramatitzats, però el contingut consta en documents o prové de testimonis que eren al lloc dels fets. “Els objectes no són els reals, però sí idèntics”, comenta el comissari de la mostra, Carles Ortet, i convida els visitants a “interaccionar amb els espais”. Per exemple, a la sala dels criminals hi ha dues butaques que, quan hi seus, s’activa un sistema d’àudio que et parla a cau d’orella. També destaca que s’ha volgut ser molt curós “amb el tractament de les víctimes, que cap familiar es pugui sentir ofès”, i per això és una sala carregada de simbolisme que vol transmetre “pau i empatia”.

Crims. L’exposició ha estat organitzada per la direcció general de Difusió amb un disseny museogràfic de Zoopa. L’exposició ha tingut aportacions del fons documental de Catalunya Ràdio, de Televisió de Catalunya i de True Crime Factory. La producció audiovisual, els enregistraments i la recerca documental són obra de les productores Goroka, True Crime Factory, Zoopa i Televisió de Catalunya.

Amb Crims. L’exposició, els visitants podran viure una experiència física i interactiva relacionada amb els casos de la sèrie i sempre amb l’aposta del programa per comprendre els secrets ocults de la ment humana. Mitjançant un codi QR, el públic podrà participar des del seu mòbil en un joc de pistes interactiu dins de l’exposició i, com a incentiu, qui els acabin resolent obtindrà el codi per accedir a la “sala oculta”.

D’aquesta manera, el públic es convertirà en part de la investigació i la resolució dels episodis més comentats de Crims, i ho farà, entre d’altres, amb eines de realitat augmentada. Així, el visitant pot ser integrat en una roda de reconeixement, seure en una taula de comissaria –cal vigilar que les manilles són reals i es tanquen– i tafanejar tota mena de tècniques d’investigació, de forense a balística, passant per empremtes, proves d’ADN i complexos laberints de pistes.

A més de l’exposició –que és curta però intensa– està previst un programa de taules rodones sobre la temàtica i periòdiques visites guiades. Afirmar que no veure-la seria un crim és excessiu, però sí que es pot assegurar que és interessant, concisa, ben elaborada i, per tant, recomanable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda