Cinema

Rodrigo Sorogoyen

Director de cinema

“Un no té la raó pel fet de viure 20 anys en un lloc”

Em sento més còmode i m’agrada més rodar en la llengua dels personatges

Una parella de francesos s’instal·la en un poblet gallec i entra en conflicte amb els seus veïns pel desacord amb un projecte de parc eòlic. Rodrigo Sorogoyen (Madrid, 1981), director de Que Dios nos perdone, El reino i Antidisturbios, aplica el seu talent narratiu i la seva capacitat de generar tensió a As bestas , un drama rural protagonitzat pels francesos Marina Foïs i Denis Ménochet i el gallec Luis Zahera. El film es va presentar a Canes, ha triomfat a França i ha estat premiat a Sant Sebastià i Tòquio.

Ja fa mesos que la pel·lícula volta. Com és el ‘feed-back’?
Sí, no m’havia passat mai que acompanyi una pel·lícula tant de temps abans de l’estrena a l’Estat espanyol. Són sis mesos d’acompanyar la pel·lícula i és estrany, però m’està agradant. A Canes la van rebre bé, a l’Estat francès ha fet 300.000 espectadors, que està molt bé. A Sant Sebastià hem guanyat el premi del públic a la millor pel·lícula europea. Només puc dir que ha estat molt positiu.
L’origen d’‘As bestas’ és una notícia que vau llegir. Per què us va interessar?
De fet, la va llegir la Isabel [Peña, la seva coguionista habitual]. Era una notícia amb tints de thriller, parlava d’un crim horrible i tenia tots els elements per fer-ne una bona pel·lícula, però hi havia un comportament d’una de les implicades que ens va cridar molt l’atenció i vam veure que aquesta era la història, no tant el thriller. Vam llegir la notícia el 2014 o el 2015, i vam enllestir la primera versió del guió el 2016. Ens sembla el nostre millor guió, el més potent i interessant que hem escrit. Hi ha quelcom en la història que ens semblava increïble. No puc dir quin comportament era per no fer spoiler, però va ser la incomprensió i les ganes d’entendre’l que ens van empènyer a començar a escriure.
La parella francesa acaba d’arribar i els del poble de tota la vida se senten més legitimats per prendre una decisió que els afecta. Això passa a tot arreu.
Passa a tot arreu perquè és lògic. No ho vull defensar, però si jo arribo a un hotel, soc nou i hi ha algú que fa vint anys que hi treballa, és lògic que ell defensi que les coses funcionen de tal manera. A mi em costarà més convèncer-los. Poden estar equivocats, però tenen vint anys d’experiència. El que m’agrada d’aquest conflicte és que no és tan fàcil. Un no té la raó pel fet d’estar vint anys en un lloc i l’altre no la té perquè vingui de fora i és més llest. El problema és que on podria haver-hi conciliació i la possibilitat d’aprendre l’un de l’altre, tu vens de fora i em pots ensenyar molt i tu ets d’aquí i pots ensenyar-me molt, hi ha violència, conflicte. Sempre apel·lo al llibre La España vacía, de Sergio del Molino, perquè em fascina. Si hagués de rescatar-ne una tesi és que la ciutat i el camp sempre han estat en conflicte i ni un ni l’altre en tenen la culpa. El camp veu la ciutat com una cosa maligna perquè se sent inferior, i la gent de ciutat se sent incòmode perquè veuen el camp diferent. Tot és per la por. Vaig a un lloc i tinc por de tu i tu tens por de mi. Aquesta és una de les tesis de la pel·lícula. Cal fer un treball. Hi ha éssers humans i entorns més proclius a la conciliació. El poble de la pel·lícula no és així. Però cal superar la por i conciliar, apel·lar a la solidaritat i a la col·laboració.
En aquest sentit, a la pel·lícula actuen molt diferent els homes de les dones.
Sí, aquest és un altre dels temes que era allà des del principi. Amb els anys ens hem adonat que volíem parlar d’això, i ho hem intentat fer més evident, però alhora el més subtilment possible. A la primera meitat de la pel·lícula els protagonistes són masculins i es mouen en la violència, la tensió i el conflicte. A la segona part les protagonistes són les dones, sobretot una, i no hi ha venjança, no hi ha tensió o conflicte, almenys per la seva part. Això ens va semblar molt bonic, quan ho vam trobar.
Ha filmat en francès i gallec, sobretot. Se sent igual de còmode rodant en llengües que no són la seva?
No et diria que és igual rodar en qualsevol llengua per la dificultat idiomàtica. En anglès soc dolent i en francès soc bo. Vull pensar que és el mateix, excepte la dificultat amb l’idioma.
Però si vas a un poblet gallec, penses que s’ha de rodar en gallec, per ser realista?
Sí, no és pel fet que sigui un poblet gallec. Si els personatges que vull filmar parlen gallec, vull rodar en gallec. Una pel·lícula pot ser molt bona sense complir aquesta regla, però jo, com a cineasta, em sento més còmode i m’agrada més rodar en la llengua dels personatges.
És una pel·lícula amb diferents conflictes: els vilatans de tota la vida i els nouvinguts, el camp i la ciutat..
Quan escrius una pel·lícula hi ha coses que veus molt clares i d’altres que no, i després te n’adones que hi ha coses que no sabies que volies explicar. En aquest cas, el camp-ciutat estava molt clar, són una parella de ciutat que va a un poblet, i també estava clar el tema de la xenofòbia, la gent d’allà i els estrangers que arriben. El procés del guió ha estat el més llarg, mai havíem estat tants anys escrivint. Aquests temes hi eren, però per ser breu i precís, gràcies al temps hem estat cada vegada més conscients del que volíem explicar.
Ha volgut explicar els punts de vista de tots els personatges?
Sí, clar. Ens vam trobar que l’interessant era també explicar el punt de vista d’aquesta gent. Vam fer un treball d’entendre els personatges i hi ha una escena clau de la pel·lícula en què els antagonistes s’expliquen, i és llarga, dura deu minuts. De cop l’espectador es posa en la seva pell. La gent m’ho ha comentat. No justifica el que fa, però entén la seva misèria, dolor i tristesa. Quan ho veig com a espectador, m’encanta, i intento fer-ho com a cineasta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona