Els escriptors gironins es fan lloc entre les novetats del 2023
Gerard Quintana, Gaspar Hernández i Maria Mercè Roca publiquen nous llibres
Joaquim Nadal i Àngel Quintana evoquen els anys joves, i Tura Soler i Jordi Grau investiguen crims sense resoldre
Amb cada estrena d’any, arriben els butlletins editorials carregats de novetats per anar fent dentetes als lectors, sobretot pensant ja en la campanya de Sant Jordi. D’acord amb aquesta planificació, els llibres més esperats del primer trimestre seran les últimes novel·les de John Boyne (Quan el món es va trencar), Éric Vuillard (Una sortida honorable), Colson Whitehead (El ritme de Harlem), Maggie O’Farrell (El retrat de matrimoni), Amélie Nothomb (Primera sang), la premi Nobel Annie Ernaux (Un jove) o Julian Barnes (Elizabeth Finch). Els autors catalans entren també en el 2023 amb novetat sota el braç, des d’Albert Espinosa, amb els contes que reunirà sota un dels seus títols missal, Quin bé que em fas quan em fas bé, fins a l’incombustible Xavier Bosch, amb una novel·la de la qual Univers només ha facilitat la data de llançament, el 9 de març. Entremig tornen també Marta Orriols (La possibilitat de dir-ne casa), Pep Coll (La llarga migdiada de Déu), Ferran Torrent (Memòries de mi mateix), Melcior Comes (El dia de la balena), Miquel de Palol (Bootes), Màrius Serra (La dona més pintada), Albert Sánchez Piñol (Pregària a Prosèrpina), Imma Monsó (La mestra i la bèstia), Raül Garrigasait (La profecia) o Eva Piquer (Aterratge).
En la llista de desitjos de principis d’any, hi ocupen cada vegada un lloc més destacat els autors gironins, alguns dels quals estan ja plenament integrats al sistema literari dels supervendes, com és el cas del cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, que presentarà La puresa de l’engany, de la qual Columna no ha avançat res més que el títol, al contrari del retorn del garrotxí Gaspar Hernández a la narrativa amb El radiofonista (llançament el 8 de març), les memòries de la seva passió per la ràdio des que als nou anys el pare, electricista, li va muntar una emissora casolana a casa. Encara que nascut a Barcelona, el televisiu Jair Domínguez és des de fa temps veí de Vilafant, des d’on ha escrit Allegro con fuoco (Columna). Un altre dels noms esperats és el de Maria Mercè Roca, que ha reprès amb intensitat l’activitat literària després del seu pas per la política. La Magrana li publicarà Marí, on explora el trastorn mental. I d’una autora consagrada a una altra que comença: Marta Pasqual, que va tancar l’any amb El malaventurat senyor Clauss (Empúries), estrena el 2023 amb la seva segona novel·la, La casa dels caps de setmana, amb la qual va guanyar el premi Casero, a la mateixa editorial.
En l’apartat de la no-ficció, tindran un paper molt rellevant els periodistes d’El Punt Avui Tura Soler i Jordi Grau, que després de col·laborar tants anys a la trinxera de successos, uneixen esforços a Sense càstig. Deu crims impunes (La Campana). Un altre col·laborador del diari, el crític de cinema Àngel Quintana, rememora la seva estada a París quan tenia 23 anys a Sempre tindré París (L’Avenç), i Univers ja ha anunciat, dins la seva col·lecció La Joie de Vivre, les memòries d’infància de l’avui conseller d’Universitats Joaquim Nadal. L’historiador Xavier Carmaniu, en canvi,, imagina com hauria estat el país sense certs esdeveniments clau del passat a Si el timbaler del Bruc... Històries alternatives de Catalunya (Pòrtic).
I encara que no sigui una novetat, s’hauria de celebrar amb xiscles d’alegria que Edicions 62 s’hagi decidit a reeditar Carta a la reina d’Anglaterra, la novel·la més llegida de Vicenç Pagès Jordà, mentre encara assaborim el seu assaig pòstum, Kennedyana (Folch & Folch).