Muntanya russa

Talment com una muntanya russa es va desplegar la visita d’aquesta excepcional orquestra que és la Simfònica de Bamberg, que dirigeix, de fa uns anys, un director estratosfèric com és el txec Jakub Hruša. Pocs mesos després d’haver estat nomenat director de la Royal Opera House de Londres, el músic de Brno va demostrar per què és una de les batutes més interessants i intenses del moment. La lectura que va fer de la celebèrrima Simfonia núm.9, op 95 “del Nou Món”, d’Antonin Dvorâk, malgrat assolir uns resultats que distaven dels de les més grans orquestres del Top 10 orquestral, va ser, senzillament, de traca i mocador. En acabar, el cronista no es va poder estar de pensar que només les lectures ofertes a Barcelona per Nikolaus Harnoncourt amb la Convertgebouw d’Amsterdam o Jansons amb la Berliner Philharmoniker competien amb el que havia desplegat el txec. No menys impactant va ser la participació, en el poc freqüent en les programacions Concert per a violí en Re Major de Stravinsky, de l’excepcional violinista Patricia Kopatchinskaja, que no es limita a interpretar, sinó a realitzar un desplegament de recursos de comunicació que, ben segur, podran marcar el curs de la interpretació violinística dels pròxims anys. Més en el llindar i de l’anodisme va ser la lectura que es va fer de la Berliner Messe d’Arvo Pärt, on vam trobar-nos un Orfeó Català que va distar de les seves més excelses actuacions. Si va ser fruit de pocs assaigs o de la dificultat d’integrar la poètica sonora de la tècnica dels tintinnabuli, no ho sabríem dir, però no és menys veritat que la Missa va quedar com un petit aperitiu previ a dos plats forts.