Llibres

Carmaniu: “Miquel Santaló era una persona d’acció”

L’historiador gironí presenta avui a la Fundació Valvi el llibre ‘Miquel Santaló Parvorell, republicà total’

Miquel Santaló Parvorell (Vilaür, 1887-Guadalajara, Mèxic, 1962) va ser fill i germà de mestres, i ell mateix va ser geògraf i pedagog. Aparentment, no estava destinat a desenvolupar una gran trajectòria política, però com molts mestres de la seva època va veure en el republicanisme “una eina per transformar la societat, un sistema de govern més equitatiu socialment i proactiu des del punt de vista cultural”, tal com remarca l’historiador gironí Xavier Carmaniu Mainadé, que ha publicat el llibre Miquel Santaló Parvorell, republicà total, dins la Biblioteca Fundació Valvi, coeditada per Gavarres. “Santaló tenia uns ideals i hi creia, però sobretot era una persona molt d’acció”, hi afegeix Carmaniu, que avui presentarà el llibre a la Fundació Valvi de Girona (19 h) en un acte en què també intervindran Salomó Marquès –gran coneixedor del llegat pedagògic de Santaló– i l’historiador Joaquim Nadal, autor del pròleg del llibre.

“El Centre d’Unió Republicana, que tenia la seva seu al carrer del Carme de Girona, buscava un candidat per a les eleccions i van triar Santaló, tot i que no era una persona gaire coneguda a l’esfera pública. Així que van fer el que avui definiríem com una campanya mediàtica, i molts articulistes de L’Autonomista, el diari dels Rahola, van començar a escriure sobre ell.” Ho explica Carmaniu, que ja va dedicar la seva tesi doctoral als articles que Santaló va escriure al mateix diari i que han quedat com l’únic testimoni del seu pensament polític. Entre els anys vint i trenta, Santaló va ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya, alcalde de Girona, diputat a Madrid, ministre de Comunicacions –amb visió territorial de geògraf, va intentar que hi hagués carters a tota la península– i conseller primer de la Generalitat, però també va ser un dels promotors de l’Escola Normal de Girona i de la Societat Catalana de Geografia. El seu compromís i la seva acció política els va pagar amb l’exili i va morir a Mèxic l’1 de gener del 1962.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen