Cultura popular

Patrimoni Unesco

La manera de fer pessebres olotina, clau en l’expedient que està tramitant el Ministeri de Cultura

El pes­se­brisme olotí té un reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal i, de fet, és un dels ele­ments relle­vants de l’expe­di­ent amb què la direcció gene­ral de Belles Arts del Minis­teri de Cul­tura està tra­mi­tant la decla­ració de l’art de rea­lit­zar pes­se­bres com a patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial de la huma­ni­tat. Els docu­ments de la fase d’infor­mació pública inclo­uen apor­ta­ci­ons de Josep Maria Gar­rut, del pare Basili de Rubí i dels olo­tins Josep Murlà i Miquel Ser­rat, l’actual pre­si­dent de l’Agru­pació de Pes­se­bris­tes.

La pro­posta parla d’Escola d’Olot per fer referència a la pecu­li­a­ri­tat amb què es du a terme aquesta acti­vi­tat artística i popu­lar a la ciu­tat. Fa molt d’èmfasi en els pes­se­bres monu­men­tals i, per tant, en les figu­res de mida natu­ral fetes als tallers de sants i amb l’ano­me­nat cartó pedra i roba atem­po­ral. Quant a les com­po­si­ci­ons pes­sebrísti­ques, posa l’accent en el fet que subs­ti­tu­eix la molsa i el suro per l’esca­iola, per jugar amb la pers­pec­tiva, el natu­ra­lisme i la fide­li­tat històrica.

La pro­ducció de figu­res l’enqua­dra en la influència fran­cesa, a diferència de la pro­ducció mur­ci­ana de Fran­cisco Sal­zi­llo, que és napo­li­tana. Segons la pro­posta, Olot és quasi l’únic cen­tre pro­duc­tor de figu­res de pes­se­bre de Cata­lu­nya i el més potent de tot l’Estat, el que dona més feina, encara en l’actu­a­li­tat, a més arte­sans i figu­ris­tes del ram. A més distància hi ha Múrcia i El Puerto de Santa María, a Cadis, i altres petits cen­tres pro­duc­tors d’Anda­lu­sia i del País Valencià.

Des del segle XIX

La tra­dició olo­tina arrenca del segle XVIII, amb artis­tes i escul­tors locals que produïen per negoci. Ja n’hi ha notícies el 1750. Durant el segle XIX és una acti­vi­tat indi­vi­dual, en tallers i a les cases par­ti­cu­lars. El 1881, el rec­tor de la parròquia de Sant Esteve ini­cia el cos­tum de visi­tar el pes­se­bre popu­lar a l’ermita de Sant Fran­cesc.

Cal tenir en compte la tra­dició artística olo­tina i la influència de l’Escola de Belles Arts, que, l’any 1783, impulsa el bisbe Loren­zana. El 1809, l’escul­tor Ramon Ama­deu es refu­gia a can Bolós i hi du a terme una part relle­vant de la seva pro­ducció de figu­res de pes­se­bre, una de les joies del pes­se­brisme català. El 1880, els ger­mans Vay­reda i Josep Berga i Boix creen el taller de l’Art Cristià, cen­tre pro­duc­tor de sants i de figu­res de pes­se­bre de totes les mides. En la pri­mera mei­tat del segle XX neix l’asso­ci­a­ci­o­nisme i diver­ses enti­tats tenen grups de pes­se­bris­tes. El 1918 es du a terme un con­curs de socis i amics del pes­se­bre, orga­nit­zat cada any per una enti­tat d’Olot, i el 1950 es fa el pri­mer con­curs de pes­se­bres a domi­cili que es poden visi­tar. Dos anys més tard, s’hi afe­gei­xen apa­ra­dors de boti­gues i altres locals. Cinc anys després, es crea el pri­mer museu dels pes­se­bres, a l’Hos­pici, i el 1960 s’orga­nitza la pri­mera expo­sició de dio­ra­mes, als Caput­xins. Final­ment, des­taca la cre­ació, el 1985, de l’actual Agru­pació de Pes­se­bris­tes per pre­ser­var el lle­gat, pro­mo­ci­o­nar l’art de fer pes­se­bres, poten­ciar i donar a conèixer els pes­se­bris­tes i figu­ris­tes actu­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia