Cultura

Sant Joan de les Abadesses

Antoni Roca, el bandoler i capellà de Sant Joan Abadesses

El món dels bandolers convida al romanticisme i, per tant, ha generat un volum important de literatura. N’hi ha de mítics, com ara Joan de Serrallonga, per citar l’exemple més emblemàtic, i també n’hi ha que van ser cabdills rellevants i molt coneguts però que no han passat amb la mateixa popularitat a la història. És el cas del capellà i bandoler de Sant Joan de les Abadesses Antoni Roca, del segle XVI, que si no hagués estat pel professor d’història moderna de la Universitat de Barcelona Àngel Casals, que ha rescatat la seva figura, s’hauria mantingut en l’oblit. Recuperar la figura de Roca, a més, ha permès conèixer amb més profunditat per què i com actuaven els bandolers.

Antoni Roca era un cap de bandolers i capellà al comtat de Castellbò, prop d’Organyà, i, segons Casals, no era ni un fora de la llei, ni un criminal, sinó que se l’ha d’entendre com un cabdill que utilitzava la violència per afavorir una facció, una família o uns interessos determinats. És el primer dels grans capitostos que lluita a sou en el marc d’una època de lluites entre famílies per herències o per títols nobiliaris o, fins i tot, de discussions pel repartiment de beneficis en algun negoci. S’ha documentat Antoni Roca, per exemple, en les lluites entre pagesos i senyors al vescomtat de Castellbò, en una lluita a Ripoll on fa de bandoler dels monjos del monestir de Santa Maria i en la lluita dels qui no volen Lluís Oliver com a senyor, que el lloguen. Es tracta de conflictes en què ja no participen directament els nobles, una tendència que es registra en el segle XVI. Roca participa també com a mercenari del rei de França en el conflicte que l’enfronta al rei espanyol, cosa que, més endavant, fa que el capturin per traïció i l’executin. Arriba a tenir 3.000 homes i saqueja la Cerdanya.

Terra de bandolers

Casals també detalla que el Ripollès és una terra de bandolers, perquè és una zona rural, on no hi ha nuclis de població densos i els pagesos fan de bandolers a temps parcial. A més, a causa de la fragmentació jurisdiccional, al Ripollès hi ha terres reials i terres del monestir de Ripoll i és un punt on s’obren vies de seguretat per a les fugides cap a la frontera francesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Cinema

La 56a edició del Festival de Sitges alça el vol

Sitges
banyoles

‘Onírica’: música, poesia i art per retrobar-se amb la natura

banyoles
ARTS EN VIU

Fira Mediterrània fusiona la IA amb la tradició

BARCELONA
Crítica
cinema

La fragilitat de la infantesa

Barcelona lliura a Francisco Ibáñez la Medalla d’Or de la Ciutat al Mèrit Cultural a títol pòstum

BARCELONA

El poder social de la dansa urbana, a Temporada Alta

girona
TEMPORADA aLTA

De Coldplay a Nirvana: ‘Juguem?’ amb la música

Girona
art

Mor el pintor Santi Queralt als 62 anys

Art

El renaixement de Ricard Guinó

Perpinyà