Llibres

La crònica

Superilla o arxipèlag literari?

Es fa estrany pas­se­jar la diada de Sant Jordi i no tro­bar-se mai­nada per­se­guint-te per ven­dre’t una rosa. Que les esco­les i boti­gues del barri esti­guin tan­ca­des i no hi hagi para­des, no hi ajuda gens, i encara menys avui dia, que tam­poc és que els bal­cons s’enga­la­nin amb senye­res com es feia abans. Per tro­bar ambi­ent t’has de des­plaçar al cen­tre. Bé, també és un dir: si de cas als extra­murs de la ciu­tat, a la Devesa, tal­ment com si fóssim a l’octu­bre en plena cele­bració de les Fires de Sant Narcís.

Allà t’ado­nes del poder que tenen la rosa i el lli­bre, imba­ti­bles con­tra qual­se­vol inclemència i bata­llant, any rere any, con­tra els ele­ments adver­sos, sigui una pandèmia mun­dial o plu­ges tor­ren­ci­als com la de l’any pas­sat. Sant Jordi ha tor­nat amb força, per molt diu­menge que sigui. També està demos­trat que es faci on es faci sem­pre serà un èxit. La jor­nada d’ahir, cele­brada a l’espla­nada de la Copa, l’espai rei­vin­di­cat pel Gremi de Lli­bre­ters, en va ser una demos­tració. A Girona, que sem­pre som –o volem ser– una mica dife­rents, no tenim una superi­lla literària com a la capi­tal cata­lana, sinó que pre­fe­rim tenir un arxipèlag d’illes inter­con­nec­ta­des per pas­sos zebra amb una poli­cia local des­ti­nada a fer fluir el trànsit rodat i de peu a les hores punta. Que és tot el dia.

Si a la Ram­bla encara hi havia més d’un des­pi­tat pre­gun­tant-se “On són les para­des?”, la nova ubi­cació post­co­vid no tenia pèrdua: un núvol de pols que s’enlai­rava era un senyal incon­fu­si­ble. Més difícil era tro­bar els autors de lli­bres sig­nant exem­plars, des­plaçats al bell mig d’aquesta illa com si els hagues­sin refu­giat del tsu­nami de gent. El món al revés.

“A ningú no li agrada aquesta ubi­cació, però mira quanta gent hi ha!”, es comen­tava. La divisió d’opi­ni­ons era a peu de car­rer. Que sí, “que tot està més espon­jat”, que “si la Ram­bla era un cul-de-sac”, que “tot ara és més fluid”... Que no, “no m’agrada gens”, que “això no és Sant Jordi”, que “s’ha per­dut l’essència”... Tot això dis­cu­tien una pare­lla al bar situat al damunt del pro­mon­tori de la Copa, per cert, a tocar d’un esce­nari on es reci­tava poe­sia i es feien con­certs (aquests, Fina! i Tramma, amb més públic que no pas els pri­mers).

És cert que mai plou a gust de tot­hom (de fet, ja ni plou), però cer­ta­ment no és el mateix un Sant Jordi a la Copa que a la Ram­bla. Qui no es talla i es mos­tra molt crític amb aquest emplaçament és una veu auto­rit­zada, la del degà dels lli­bre­ters Gui­llem Ter­ri­bas. “Això és fora mura­lla. Som l’única ciu­tat cata­lana on Sant Jordi no se cele­bra al cen­tre de la ciu­tat, al seu cor, ocu­pant car­rers, com ha de ser!”, mani­fes­tava. “Això sí, es fac­tura més. Però aca­ba­rem que una empresa serà qui ho orga­nitzi tot. Estem per­dent una essència ges­tada després de sei­xanta o setanta anys.” Ter­ri­bas, com molta altra gent amb qui vam par­lar, és par­ti­dari de fer un cir­cuit que enllaci dife­rents car­rers com es fa per Tots Sants, espon­jant la Ram­bla. L’escrip­tora Mar Bosch, que l’acom­pa­nyava en la pas­se­jada en aquell moment, també se sumava a la queixa i afe­gia: “Com a autora, serem on vul­guin, però com a lec­tora, ciu­ta­dana i giro­nina, m’agrada pas­se­jar pels car­res de la ciu­tat. Fira no, festa sí!”, cla­mava.

A les illes anne­xes es tro­ba­ven les enti­tats. Unes en una rotonda que està a punt d’arra­bas­sar-li el títol de l’illa més petita del món a Bis­hop Rock del llac Onta­rio; altres de més afor­tu­na­des, situ­a­des a l’avin­guda de Ramon Folch. Als polítics ni ens vam atre­vir a pre­gun­tar-los res, arra­co­nats a tocar dels jut­jats, no sabem si per inti­mi­dar alguns par­tits que, malau­ra­da­ment, els freqüenten sovint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia