Cinema

SUSAN SARANDON

ACTRIU

“Hollywood no ha canviat gens, només volen fer diners”

L’actriu nord-americana visita el BCN Film Festival i és homenatjada per l’aniversari de ‘Thelma i Louise’, un títol icònic que simbolitza encara la revolta de les dones

“Si feminisme vol dir amor entre dones, cuidar-se mútuament i que els homes no ens dictin el que hem de fer, en aquest sentit és una pel·lícula feminista”

ACTRIU PROLÍFICA
La seva carrera com a actriu inclou més de 160 treballs des del 1970. El 1982 ja va ser nominada a l’Oscar per ‘Atlantic City’, però va ser als noranta que es va fer popular i va ser finalista a l’Oscar amb treballs com ‘Thelma i Louise’, ‘L’oli de la vida’, ’El client’ i ‘Pena de mort’, que li va donar l’estatueta el 1995. El seu currículum com a activista d’esquerres és quasi tan llarg com el d’actriu.

L’èxit fenomenal de Thelma i Louise (1991) va convertir en estrella Susan Sarandon (Nova York, 1946). Una sessió especial al BCN Film Fest amb la seva presència va commemorar ahir al vespre el 32è aniversari de la pel·lícula, que va protagonitzar amb Geena Davis. Totes dues van esdevenir un símbol de les dones que es rebel·len contra el masclisme, la violència de gènere i la societat patriarcal. L’actriu ha rebut El Punt Avui juntament amb un petit grup de periodistes a l’hotel Casa Fuster de Gràcia.

‘Thelma i Louise’ va ser una pel·lícula avançada al seu temps, amb aquestes dues dones que es rebel·len? O reflectia un moviment que ja existia?
Evidentment això ja existia, no va aparèixer de forma sobtada. Hi ha una pel·lícula italiana amb Sofia Loren i Silvana Mangano que ja parlava del tema. Sempre han estat culpant les dones. Una altra cosa que ha fet icònica Thelma i Louise és la manera en què es va filmar. El guió no tenia gaires detalls. Vaig començar a fer preguntes i em van dir, per exemple, que utilitzés el meu accent. Així treballa Ridley Scott. No era conegut com a feminista, però amb la seva manera de filmar, amb la seva visió, va aconseguir crear dues figures icòniques.
Què va significar per a vostè l’èxit de ‘Thelma i Louise’, com a actriu i com a dona?
No tinc ni idea de per què continua sent una icona feminista. En rodar-la no vam pensar que fos una pel·lícula feminista, espero no decebre-us. Estava molt contenta que m’arribés un guió que em fes treballar amb una altra dona, rodada al Grand Canyon... Vam fer un western amb dones i cotxes en comptes d’homes i cavalls. Quan es va estrenar, hi va haver una reacció en contra, no tothom pensava que era feminista. Deien que parlava de suïcidi, assassinats... una mena de Butch Cassidy i Billy the Kid. Ens vam anar adonant que, de manera inadvertida, havíem entrat en un territori d’homes blancs que estaven molt ofesos. Llavors vam adoptar una perspectiva més feminista. Si feminisme vol dir amor entre dones i cuidar-se mútuament, i que els homes no ens dictin el que hem de fer, en aquest sentit és una pel·lícula feminista. Penso que l’opció de la violència era nova i llavors el tema de les violacions era molt ignorat. Ara ens sentim més còmodes parlant dels depredadors sexuals.
La pel·lícula va canviar alguna cosa a Hollywood?
No considero que la cosa hagi canviat gaire. Després que Thelma i Louise fes tants diners, esperava que hi hagués dones explicant aquest tipus d’històries, però no va ser així, ni es va avançar cap a la igualtat de salaris. Ara accepten la majoria d’històries que s’estan explicant sobre les dones. Moltes són creades per dones que s’han empoderat per aconseguir fer els seus projectes, però l’estructura de Hollywood no ha canviat gens, només volen guanyar diners. Al final cal tenir una bona història, alguna cosa amb què s’identifiqui la gent. Però ara mateix no se sap què funciona, la covid-19 ho va aturar tot. Thelma i Louise no va tenir cap interferència dels estudis. Ridley Scott va canviar molt el guió. Es va fer amb un petit grup de creatius, però amb les grans pel·lícules, amb pressupostos importants, es fiquen amb tot. Per exemple amb la durada. Han creat fórmules per controlar-ho tot. És una manera d’eliminar la creativitat, estan pendents del màrqueting. Si un estudi ha tingut un èxit amb una bota, no mirarà més cap sandàlia. Moltes de les coses més interessants venen de fora i tenen el problema de trobar un distribuïdor.
És molt pessimista!
No, jo soc molt optimista, no crec en el pessimisme. Crec que trobarem una altra manera de fer-ho. Com? No ho sé. Hi ha gent que està fent pel·lícules amb l’iPhone. Crec que serà diferent, però també la narració d’històries continuarà sent molt important. Com ho pot ser també la democràcia, però no és com se suposa que ha de ser, perquè el sistema ha esdevingut molt corrupte. O sigui que, eventualment, el capitalisme fracassarà, es destruirà a si mateix, perquè és insostenible. La indústria cinematogràfica tampoc és sostenible, tal com la coneixem ara. Això no vol dir que la gent no trobi maneres de veure històries, però seran diferents. I espero que no hi hagi robots amb intel·ligència artificial fent cinema.
A ‘Thelma i Louise’ va coincidir amb un desconegut Brad Pitt. Ja tenia fusta d’estrella?
Ell explica una història molt diferent, diu que jo el vaig ajudar i li vaig ensenyar coses, però no va ser així. Evidentment era molt guapo, però molt còmode, també, i divertit. Geena Davis és qui s’ho va passar més bé, és clar [riu]. Quan es va estrenar, nosaltres dues no vam rebre l’atenció que estava rebent el Brad. Vaig saber que era especial quan vaig veure com improvisava en l’escena en què es troba amb el marit de Geena. Vaig pensar que era un actor molt interessant. No li feia falta, perquè és espectacular. Podia haver interpretat playboys divertits, però va optar per fer personatges fantàstics. En això és un gran exemple i el respecto molt. I sé que és molt bona persona. Va ser la pel·lícula que li va donar una gran visibilitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda