Art

Mirador

L’idil·li amb l’Empordà perdura a Can Mario

Potser convindria trobar definicions noves per als paisatges mítics que, passats els anys, degradats i tot, continuen tenint un poder d’atracció tan irresistible com l’Empordà. Per a molts catalans, la gran aspiració no és plantar un arbre, ni escriure un llibre ni, encara menys, tenir un fill, sinó comprar-se una caseta a Ultramort, Calella, Ordis o Cadaqués, els més agosarats. Els artistes, que solen avançar-se en tantes coses, ja fa temps que prenen posicions en aquesta doble o triple comarca costabravenca que va des del paisatge abrupte i pedregós del Cap de Creus fins al mar de vela llatina de Sant Feliu de Guíxols, atrets pel contacte amb una naturalesa que continua oferint esclats de gran bellesa i una tranquil·litat generosa que les ciutats fan pagar a un preu molt més prohibitiu que el cobert, el graner o la masoveria que, almenys fins no fa gaire, la gent normal (adjectiu que exclou tota la claca d’especuladors i rendistes) podien permetre’s a un cost raonable a tocar del paradís.

Toni Álvarez de Arana s’ha pres el seu temps per anar a visitar un per un els seus tallers fins a dibuixar el mapa concret del que fins ara era pura mitologia: l’Empordà és, en efecte, terra d’artistes. En les dues exposicions a què ha donat lloc el seu treball de camp, Localismes universals, l’any passat, i Mar de fons, aquesta mateixa primavera, totes dues a la seu de la Fundació Vila Casas a Can Mario de Palafrugell, ha fet aflorar el treball d’una cinquantena de creadors establerts per naixement o elecció a l’Empordà, però assegura que només representen el 30% dels que té documentats. Són tots artistes en actiu, perquè ni Localismes universals ni aquesta Mar de fons tenen propòsits historicistes, però si la primera se cenyia als representants d’una certa formalitat prioritzant l’escultura i la pintura, en la segona prospecció s’ha acostat als nous llenguatges per donar cabuda també a la instal·lació i el vídeo. Hi ha, doncs, sales monogràfiques per a la preciosa conversa de Marta Vergonyós i Mar Serinyà al voltant de la seva Taula viva, un cant a la memòria de les dones de casa i a la seva transmissió d’una generació a l’altra, o per a la poderosa instal·lació El color m’afecta, de Pere Noguera, sobre els efectes de la informació esclafant: un mosaic d’esquelets sobre piles de diaris. Hi ha peces boníssimes, com l’homenatge a Durrell de Lluís Lleó; la Gorgona fosca, fosquíssima, de Gabriel, o la pulcra geometria, sempre fonamentada en instants viscuts, de Pere Bellés, però la vista se’n va, com si enyorés els camps de blat, cap a l’impacte de la bellesa (aquesta puta tan exquisida), cap a la nena a mig pintar de Manolo Sierra, cap als maniquins tenebrosos de Tània Font, cap al residu del món conegut just abans d’esvair-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

NOVEL·LA GRÀFICA

L’autor italià Zerocalcare s’endinsa amb la novel·la gràfica ‘Kobane Calling’ en el conflicte del poble turc

Barcelona
ARTS EN VIU

El teatre objectes venç els clàssics a la Mostra d’Igualada

IGUALADA
Salvador Domènech
Escriptor i psicopedagog

“Cal dignificar les persones que van morir per la causa democràtica”

Barcelona
CRÍTICA

Un home que ha fet un bon ús de la mort

CINEMA

El català Marc Ferrer i el coreà Taeyang Kim, premiats al D’A Festival de Cinema

Barcelona
LLETRES

Vaga a les biblioteques de Barcelona la vigília de Sant Jordi

BARCELONA
equipaments

Primers visitants a la seu definitiva del Museu Morera de Lleida

LLEIDA
CRÒNICA

Nit de clàssics

LLIBRES

Esteve Miralles reuneix la seva poesia a ‘L’Estrany’

Girona