Cinema

Desapareguts i supervivents a l’Amèrica del Sud

Fa uns vint anys, Fer­nando Tru­eba va començar a interes­sar-se per un pia­nista bra­si­ler, Tenório Júnior, que, el març del 1976, va des­a­parèixer a Bue­nos Aires men­tre hi era de gira amb Vinícius de Moraes i Toquinho. Va reco­pi­lar infor­mació i va enre­gis­trar con­ver­ses amb can­tants i músics bra­si­lers, amb fami­li­ars i amics del pia­nista. Aquest mate­rial nodreix Dis­pa­ra­ron al pia­nista, que, 13 anys després de Chico y Rita, Tru­eba ha creat amb Javier Maris­cal i que ahir va pre­sen­tar-se, fora de con­curs, a Sant Sebastià. En certa manera és un docu­men­tal d’ani­mació, però s’hi intro­du­eix la ficció en la mesura que la inves­ti­gació sobre Tenório Júnior la rea­litza un alter ego del cine­asta: un peri­o­dista de Nova York apas­si­o­nat de la bossa nova.

A finals dels anys cin­quanta va emer­gir la bossa nova, a la qual el nar­ra­dor de Dis­pa­ra­ron al pia­nista es refe­reix com a tan inno­va­dora i influ­ent com ho va ser la Nou­ve­lle Vague, apa­re­guda al mateix temps. Tru­eba home­natja l’una i l’altra. Pel que fa a la Nou­ve­lle Vague, sobre­tot a Truf­faut: el mateix títol fa referència a Tirez sur le pia­niste (1961), men­tre que Mil­ton Nas­ci­mento declara que tres de les seves pri­me­res cançons va com­pon­dre-les sota la influència de la seva pel·lícula Jules et Jim. En el film, hi ha una passió per la música i pel cinema, però també hi ha una presa de posició política per la qual es recorda la barbàrie de les dic­ta­du­res a l’Amèrica del Sud als últims anys setanta. La bossa nova va expan­dir-se men­tre hi havia una dic­ta­dura al Bra­sil i Tenório Júnior va des­a­parèixer a causa d’una acció poli­cial men­tre estava a punt d’arri­bar la dic­ta­dura argen­tina.

L'any 1972, qua­tre anys abans de des­a­parèixer Tenório Júnior, un avió de les for­ces aèries uru­gua­ia­nes, amb des­ti­nació a San­ti­ago de Xile, va esta­ve­llar-se als Andes; hi viat­ja­ven els mem­bres d’un equip de rugbi (Old Boys Chris­tian Club) i fami­li­ars seus. A La soci­e­dad de la nieve, J.A. Bayona recons­tru­eix una història de super­vivència, però també de mort: des­a­pa­re­guts durant més de dos mesos en la immensa ser­ra­lada, van sobre­viure’n 16 dels 40 pas­sat­gers i hi van morir els cinc tri­pu­lants. Produïda per Net­flix, La soci­e­dad de la nieve, pro­jec­tada a Per­les després de pre­sen­tar-se fora de con­curs en la Mos­tra de Venècia, és una mos­tra del cinema comer­cial hàbil de Bayona, però està car­re­gada d’una retòrica visual tan ampul·losa com la banda sonora. S’hi com­bi­nen dosis d’esforç, de sen­ti­ments i de refle­xi­ons sobre la fra­gi­li­tat i la per­se­ve­rança de la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia