Literatura
El forense Narcís Bardalet reflexiona sobre la vida i la mort
La periodista Tura Soler recull alguns casos i investigacions que ha compartit al llarg de la seva carrera amb el reconegut forense i pediatra al llibre ‘Rigor Mortis’
Les reflexions sobre la vida i la mort vertebren els relats i configuren una mirada especial davant el tabú de morir
Narcís Bardalet (Girona, 1953) ha vist una mitjana de cinc cents cadàvers cada any. Ell, que confessa que de ben petit, cada nit, abans de dormir, mirava sota el llit per por que no hi hagués cap mort. Va ser arran de la voluntat de combatre aquest temor que tanta mainada pateix, visitant l’autòpsia de la familiar d’un amic seu, que en va sorgir una vocació que l’ha fet cèlebre, mediàtic però per sobre de tot, reconegut per la seva professionalitat.
Va embalsamar Dalí i l’ha enterrat tres cops, tractat víctimes d’ETA i del tsunami de Tailàndia, un agent de la CIA decapitat, una mòmia egípcia, morts per suïcidi d’aquests que toquen la fibra, malalts de zoofília i, fins i tot, visitat Tejero a la presó. Aquests i molts altres son alguns dels que recull Tura Soler (Santa Pau, 1963), periodista especialista de Successos i crònica negra d’aquest diari i autora de llibres recents com El pantà maleït i Sense Càstig –aquest escrit a quatre mans amb Jordi Grau–, en el llibre Rigor Mortis (La Campana) que s’acaba de publicar i ja està a les llibreries. Són casos l majoria dels quals Tura Soler ha compartit amb el protagonista, amb els quals els uneix una trajectòria professional llarga que ha fructificat en amistat. Però també com destaca l’autora, és un llibre en què es recullen les vivències de Bardalet així com les seves reflexions sobre la vida i la mort.
Grissom, l’equilibrista
El defineix de moltes formes: “l’home que parla amb els morts”, “el confident de la mort”, “el Grissom català” (en referència a la sèrie CSI) i com un “equilibrista de la vida i la mort”, perquè com explica “Bardalet sap caminar sense ensopegar en aquesta fina línia que separa un vessant de l’altre, entre la vida i la mort”. De fet, cal recordar que Bardalet a més de forense és pediatra, dues disciplines que per ell son molts semblants “ja que exigeixen una gran capacitat d’observació: els infants, com els difunts, no parlen, però donen molta informació si els saps entendre”.
També, el llibre, permet veure capítol a capítol, que es llegeixen d’una tirada, l’evolució que ha experimentat la criminalitat, el mon policial i, en paral·lel el periodístic. “A més dels casos enormement interessants, expliquem la historia i tribulacions del forenses, però també fem historia i reflectim la nostra pròpia historia”.
Aquesta “estranya parella”, tal i com la defineix el mateix Bardalet –“on sempre he respectat el secret mèdic, que és sagrat”– va sorgir el dia en què Tura Soler creia que seria l’últim de la seva vida. Concretament el dia que es van trobar enmig d’una foguera, a l’infern a l’Albera, arran d’un accident d’avió al qual ell hi anava a comprovar l’estat dels cossos dels tripulants i ella a cobrir la notícia.“Ens vam posar rere un cotxe patrulla i vam quedar envoltats entre les flames. D’entre nosaltres, que estàvem tots molt espantats, va sorgir un personatge fascinant, en Narcís, que ens deia que no ens preocupéssim, que només havíem de trobar una clapa de bosc cremada on allà no hi tornarien les flames”.
El primer cadàver
Pel que fa als orígens del Bardalet forense, ell mateix explica allò de la por als morts i la primera autòpsia que va veure. Es remunta als anys seixanta a Sils, quan ell tenia 7 anys i en Fonso, el seu amic, se li va morir l’àvia. “En aquella època ens obligaven a visitar els morts i al seu voltant es feien oracions i sentíem parlar amb un idioma desconegut (el llatí) a una gent que anava tota vestida de negre i amb mantellines, menys els escolanets que anaven de blanc. Va ser el primer mort que veia i em va marcar. Em va fotre una por de Déu! i aquella cara de la seva àvia m’apareixia de forma recurrent. D’aquí a que mirés per sota el llit a l’hora d’anar a dormir. Va ser aleshores quan vaig demanar ser a l’autòpsia del cadàver i vaig poder racionalitzar la mort. Va sortir de mi, un tema de maduresa que va ser d’allò més positiu per a mi”, narra Bardalet.
Davant la pregunta quin és el cas o els casos que més l’han marcat, Bardalet evita destacar els més mediàtics, que també en parla, sinó un de concret amb una gran càrrega sentimental. Concretament el que tenia a veure amb un nen autista que es mostrava agressiu de ben petit i que mai l’administració se’n va fer càrrec de les demandes d’ajuda dels seus pares. Aquests, com explica, ja de grans (amb 75 i 80 anys), encara rebien pallisses del noi, que ja era gran i forçut, i van dedicir un mal dia a drogar-lo i matar-lo tallant-li les venes a la banyera. Després ells es van suïcidar llençant-se a la presa d'Esponellà. L’altre fill de la parella i germà del mort, explica, “quan va venir a l’enterrament es va limitar a fer un petó a tots tres i se’n va anar plorant... Casos com aquest et demostren com ha de ser difícil fer de jutge”.
És amb exemples com aquest que Tura Soler remarca el component humanista del personatge: “La medicina forense ha de ser molt humanista, tractes amb la mort, el component que ens fa humans”, subratlla. I és que el mort “és l’ésser més indefens que hi ha”, afegeix Bardalet.
La presentació de Rigor Mortis tindrà lloc al Tanatori de Figueres (Funerària Vicens) el dimecres 4 d’octubre a les set de la tarda, un acte que comptarà amb la participació de l’autor i el protagonista.
‘El forense‘’, la sèrie
TV3 estrenarà a finals del mes d’octubre o a principis de novembre una sèrie titulada El forense i que té com a protagonista Narcís Bardalet i compta amb l’assessorament de Tura Soler. Els seus casos i reflexions també en seran l’eix conductor, en aquesta ocasió guiades pel periodista Manel Alías. Bardalet només ha avançat, a l’espera que es presenti el programa oficialment, que es tracta d’un “viatge per aquest trànsit tan complicat que és la vida, amb reflexions sobre les formes de morir (la millor o la pitjor), com s’arriba en alguns casos al suïcidi o a la mort natural”.
