Joan Josep Rovira, el filòsof, escriptor, poeta i viatger bohemi amb “cor de vagabund”

El filòsof i escriptor Joan Josep Rovira i Climent (Cinctorres, els Ports de Morella, 1947) va morir el passat 27 de setembre als 76 anys. Bona part de la seva obra la va desenvolupar a Tortosa, tot i que administrativament ell va néixer en una comarca adscrita a la demarcació de Castelló. Ell, de fet, no creia en les fronteres perquè, com havia dit, “em vaig criar entre animals”. Algunes obres les va publicar en la seva pròpia editorial, anomenada Cinctorres, en honor al municipi on va néixer i viure de petit. La seva formació intel·lectual de primer ordre no va ser un obstacle perquè s’endinsés en la Catalunya més profunda i la retratés com pocs altres escriptors s’han atrevit a fer.

Dominava el llatí, el grec, l’alemany i altres llengües. De fet, va traduir obres de l’alemany i el llatí al català i es va atrevir amb tots els gèneres literaris. En una entrevista en aquest diari per presentar un dels seus darrers llibres, Barcelona de carrer, ell mateix va admetre que l’expressió “filòsof de camp o de poble” s’adeia a la seva personalitat. “Fa anys que sóc bohemi, escriptor i viatger. Escric amb ploma, sempre a mà”, reblava l’autor. En aquell moment (2014) va descobrir un establiment a la ciutat, El Fornet, que li va recordar el pa de la seva infantesa i d’aquí en va sorgir el llibre, era el pa que ell en dia “blader”: “És el pa maternal, el pa nostàlgic. Aquell que fa olor de blat i que es fa de manera natural, sense additius ni conservants.”

També conegut com a Juanjo Rovira, se’l considera sobretot un filòsof que va fer del ruralisme una de les grans premisses del seu pensament. Va estudiar per capellà al seminari diocesà de Tortosa, va ser ordenat sacerdot i va ser destinat a diverses parròquies del Priorat i a Tortosa. El primer llibre (1977) va ser un recull de poemes: Via verbi. Libro irreal.

Va estudiar i va viure uns anys a Roma, on es va llicenciar en filosofia a la prestigiosa Universitat Gregoriana, i quan va tornar a Catalunya es va incorporar com a professor del seminari diocesà. Però el seu compromís amb el poble, deien els que el van conèixer, el va mantenir sempre.

El seu pensament es pot considerar humanista, progressista i d’una espiritualitat oberta. En la branca més clàssica de la filosofia les seves obres més destacades van ser Breu tractat de la filosofia rural, El món absent: segon tractat de la filosofia rural, i L’home interrogant: primer assaig de la filosofia.

Va fer-se conegut també pels seus llibres dedicats als viatges, alguns a zones profundes del país, com Cor de vagabund Volta en carro a Catalunya: cròniques humils, La gent del Matarranya o Duna Delta. El seu estil va tenir sempre un fort lligam amb el seu estimat Maestrat. Va explicar, des del seu punt de vista, el despoblament de moltes comarques i les conseqüències del mateix. També va conrear l’assaig històric i antropològic, amb obres com Panxampla, Circ Raluy o Maquis i masovers, tragèdia a la muntanya. Del primer va recordar-ne que va ser un llegendari bandoler del Baix Ebre que el jovent de Tortosa ha honorat amb un Casal que porta el seu nom en ple barri vell.

El periodista Xavier Garcia el va batejar com a “homo viator”. referint-se a la seva faceta de viatger, una dèria que li venia del seu pare, tractant de bestiar, al qual acompanyava pels masos dels Ports de Morella i Terol. “Aquestes seves obres traspuen la reconnexió home-cultura-terra que ha aconseguit fer, gràcies justament a allunyar-se dels cercles acadèmics”, resumia Garcia referint-se als volums El temps i la mirada i al llibre sobre la història dels maquis als Ports, per acabar comparant la seva connexió amb la terra amb la que hi havia tingut Jesús Moncada.