Quan Carlemany era a Girona, un dia d’hivern que havia nevat, va pujar dalt del campanar de la catedral —la catedral romànica, de la qual encara es conserva el campanar que té el nom popular de Torre de Carlemany—, per gaudir del paisatge de la ciutat nevada. Un cop dalt del campanar, li va caure la seva famosa espasa ‘Montjoie’ al mig del claustre. Va fer que els seus soldats busquessin l’espasa però sense èxit. L’espasa va caure de punta i es va enfonsar a terra a causa de la força que duia. Encara continua enfonsant-se fins que arribarà un dia en què l’espasa s’haurà endinsat fins al centre de la Terra, la qual es partirà en dues meitats i serà la fi d’aquest món. Poca broma.

Una altra versió assegura que l’emperador, amb un cop d’espasa, va partir en dos les muntanyes de Sant Julià de Ramis, obrint el Congost. La Selva i el Gironès eren un immens llac i les aigües es van obrir pas amb fúria entre les muntanyes partides i van arribar fins a l’Empordà. Les terres empordaneses es van inundar i les aigües es van endur els musulmans mar endins. Aleshores Carlemany, al bell mig del llac escolat, va fundar la ciutat de Girona, al lloc a on van ‘girar’ les aigües. El que no explica la llegenda és el que va passar amb els cristians d’aquelles terres negades.