Arts escèniques

TEMPORADA ALTA

El Eje suma el punt de vista argentí a ‘Euforia y desazón’

El dramaturg i director Sergio Boris debuta amb la companyia catalana en un espai claustrofòbic

La interpretació catalanoargentina s’estrena aquest vespre a La Planeta

Dos anys ha dedicat la companyia El Eje en construir un espectacle amb Sergio Boris, autor i director argentí. Euforia y desazón s’estrena aquest vespre a La Planeta (i demà repeteix a la mateixa hora, 20h). L’obra es capbussa al voltant del fracàs com un valor, com un lloc a afirmar, centrat en la figura de l’alumna repetidora i el seu antagònic: el lloc des d’on s’examina, l’avaluador, el qual pateix, també fins al fracàs, el mandat del Saber.

Boris ( que ja va sorprendre al Temporada Alta el 2014 amb Viejo, solo y puto) defensa que el centre de l’actuació siguin els intèrprets i que la trama i l’espai físic i sonor acabin conformant-ne l’atmosfera. El punt d’arrencada és el moment de crisi d’una acadèmia per a adults el dia després que ingressin a la propietària i directora a un centre per desintoxicar-la de la seva addicció a esnifar cola de pegats de les càmeres dels pneumàtics dels cotxes.

És el primer cop que Boris treballa en una producció catalana. Per això, ha condensat la feina per assimilar a la fórmula europea. Pel que fa a El Eje, també és el primer cop que tenen una direcció internacional. Ells buscaven produir un espectacle amb els tempos argentins. Al final, han dedicat 7 mesos i mig de treball presencial (que cal afegir-hi les sessions de zoom prèvies) per completar el procés. Boris admet “podia sortir malament però ens sembla que ha sortit bé”. La fusió artística també es produeix a l’escenari. Perquè s’hi ha inclòs un actor argentí (Sebastián Mogordoy) I una gallega (Cristina Mariño) que, a més fan de germans d’un dels actors catalans (Èric Balbàs). Els accents familiars han estat una curiosa barreja que impossibilita intuir a quina geografia correspon.

El Eje, que va ser companyia resident sota el paraigües d’El Cicló al Tantarantana, ara ja volen en solitari. El 18 de novembre tenen prevista una funció al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú i confien fer temporada a Barcelona la temporada vinent d’Euforia y desazón.

El Temporada Alta propicia els creuaments artístics com a fórmula perquè les companyies catalanes indaguin des de nous referents i també per posicionar-los fora del mercat català. Diumenge s’estrena Ana contra la muerte de Gabriel Calderón al Canal, que també va fer un maridatge artístic amb Joan Carreras a Història d’un senglar, un muntatge del 2020 que encara ara està rodant. De fet, aquest vespre fan funció del monòleg a Palafrugell i demà dissabte al Teatre de Salt, dins del mateix festival.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Qui ha tingut cura dels artistes de Girona?

girona
TEATRE

Pallassos Sense Fronteres aplega les 500 expedicions en 30 anys en 1 llibre

BARCELONA
setmana dels rahola

Tomàs Alcoverro: “Qui es pensa que sap alguna cosa de l’Orient Mitjà, s’equivoca”

girona
art

El Kastell de la Bruguera de Púbol obre diumenge les seves portes al públic amb música i altres activitats

púbol
INSTITUCIONS

La directora de l’IVAM renuncia al càrrec pels “atacs continuats” que rep de VOX

BARCELONA
Arquitectura

El vessant més ocult de la Costa Brava

Girona
Cultura

Maria Rosa Ribas, compositora i pianista

música

Sak Noel: de ‘Loca People’ a Los Angeles i els Grammy Llatins

la cellera de ter
ART HÍBRID

Fontcuberta ‘truca’ el dol per l’amor trencat en l’aparició de l’Alzheimer

BARCELONA