Patrimoni

ARQUEOLOGIA

Defineixen del tot la planta de l’església del conjunt episcopal tardoantic d’Empúries

La intervenció forma part del projecte de recerca impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que té com a objectiu l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries

Durant el mes d’octubre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector de Santa Margarida, a l’oest del turó d’Empúries . La intervenció, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de l’Escala, s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries. Un projecte impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya en el marc del Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes del Departament de Cultura.

L’objectiu de les noves excavacions, que a la pràctica han estat una continuació de l’actuació feta l’any 2022, era definir totalment la planta de l’església que formava part del conjunt episcopal tardoantic. Aquesta església tenia unes dimensions considerables i era de tipus basilical, amb una planta formada per tres naus separades longitudinalment per columnes. A la capçalera de la nau central, que tenia el doble d’amplada que les dues laterals, s’hi emplaçava el cor i l’absis. Els treballs arqueològics han permès completar també la planta del baptisteri situat just al sud de la basílica, que seria de planta quadrada i amb la piscina baptismal situada al mig. La presència d’aquestes dues grans edificacions, que formarien part de l’antic conjunt episcopal d’Empúries, haurien estat determinants per a la configuració d’un important nucli d’habitat al sector de Santa Margarida que, juntament amb Sant Martí d’Empúries, exerciren la capitalitat del territori.

La pèrdua de la seu episcopal, a partir del segle VIII en endavant, va comportar la transformació de l’antiga basílica i del baptisteri, utilitzats com a àrea d’enterrament. Damunt de les seves restes, en època medieval s’hi edificaren dues esglesioles, una d’elles encara amb funcions baptismals, a redós de les quals s’hi disposaren diferents espais de cementiri, amb una continuïtat d’ús fins el segles XIII-XIV. A partir d’aquest moment i fins al segle XVIII únicament es manté dempeus i en ús la capella de Santa Margarida, que ha donat nom al jaciment arqueològic.

La tipologia de les tombes excavades és molt diversa i mostra l’evolució de les pautes funeràries al llarg dels segles. A banda de les tombes més privilegiades, algunes amb sarcòfags de pedra, hi trobem també altres enterraments més senzills, amb fosses simples delimitades per caixes de pedra o també amb lloses de pissarra. Destaca igualment la identificació de zones cementiri destinades preferentment als infants. Paral·lelament als estudis antropològics, s’han iniciat també diferents anàlisis de les restes dels esquelets per poder conèixer de forma més precisa la naturalesa i les característiques de la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA
art

L’exposició col·lectiva ‘Ecofeminisme 2024’ s’inaugura avui a Vilablareix

vilablareix
Cultura

Una mostra denuncia el maltractament d’animals

Tarragona
Literatura

Girona i Berga commemoren els 50 anys de la mort d’Aurora Bertrana

Girona