Patrimoni

Mirador

La Maternitat d’Elna necessita ajuda

L’edifici on van néixer 600 nadons de dones que havien fugit de l’Espanya feixista ha d’afrontar unes costoses obres de reforma

Aquest 2023 ha estat un any complicat per a la Maternitat d’Elna. A l’abril, l’Ajuntament la va tancar al públic sobtadament en detectar l’aparició d’unes inquietants esquerdes a l’edifici que no el feien segur per als visitants, uns 40.000 cada any. Tot d’una es va atribuir els danys a la sequera, si bé els tècnics continuen indagant altres causes, que podrien ser una deficient rehabilitació en el passat i els fràgils fonaments d’origen de la construcció, del 1900, el castell d’en Bardou, als afores de la localitat rossellonesa.

Just aquest 2023 ha fet deu anys que la finca, convertida en un espai de memòria, va inaugurar un projecte museogràfic que posava en relleu la tasca humanitària que va desplegar la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz durant els anys de la immediata postguerra civil espanyola. Entre el 1939 i el 1944, Eidenbenz va acollir les dones embarassades que havien fugit de l’Espanya feixista i malvivien als camps de concentració francesos. La Maternitat d’Elna va portar al món al voltant de 600 nadons, alguns també de mares jueves amenaçades per la persecució nazi. Una història colpidora que va restar en l’oblit durant dècades fins que va ressorgir al tombant del segle XX. Eidenbenz, morta el 2011 als 98 anys, va ser a temps de sentir-se públicament reivindicada i honorada i de veure la recuperació del castell d’en Bardou, que després de la Segona Guerra Mundial va quedar abandonat. A l’alba del 2000, quan encara era de propietat privada, va començar a rebre els primers visitants.

L’Ajuntament d’Elna, propietari de l’edifici des del 2005, va reaccionar ràpidament aquesta primavera per poder tornar a reobrir el centre al més aviat possible. Al juny va instal·lar una versió de l’exposició permanent al jardí del palauet i va convenir amb els especialistes que l’accés a la planta baixa de l’immoble, on hi ha la botiga i on es projecta un documental de les heroïcitats de la infermera suïssa, no era perillós per al públic. Des de llavors, la Maternitat d’Elna es pot visitar d’aquesta manera parcial i provisional, en espera de poder dur a terme la reforma integral que permetrà de nou pujar als pisos superiors, coronats per la cúpula de vidre al capdamunt de la teulada, actualment protegida per evitar despreniments.

Les obres seran costoses. Es va fer un primer esborrany de pressupost que voreja els 900.000 euros, inassumibles per a un petit consistori com el d’Elna (uns 9.000 habitants). Amb el batallador Nicolas Garcia d’alcalde, es va activar de seguida una campanya de recollida de diners als dos cantons de la frontera que falsament divideix el país. “En ser un monument històric, per llei l’Estat francès ha de finançar el 50% de la rehabilitació”, indica Garcia. El repte, doncs, és recaptar-ne 450.000 de mans particulars, institucions i empreses.

Garcia està molt content de la resposta dels petits donants i de les accions solidàries que principalment s’estan promovent a la Catalunya del sud, d’on provenen, diu, més del 80% dels visitants (“al públic francès encara l’hem de conquerir”). La caixa del mecenatge ciutadà acumula uns 30.000 euros, una suma de microgestos que van des de la voluntat que els visitants deixen a l’entrada del centre (des del juny és gratuït) o en guardioles que s’han col·locat en altres monuments locals i més enllà, passant per les transferències bancàries (a aquest número IBAN: FR38 3000 1006 31C6 6300 0000 077) fins a activitats culturals organitzades ex professo per recollir fons, de Girona a Montblanc. “La implicació de la societat civil catalana és emocionant”, exclama Garcia, commogut especialment per la complicitat de l’associació Amigues de la Maternitat d’Elna, constituïda el març del 2022 per mares i pares d’Elnes i Naels i també per Elnes ja grans que han agafat el testimoni d’Elisabeth Eidenbenz de socórrer els infants en contextos hostils.

Garcia, un polític de fermes conviccions transfrontereres, també està en contacte amb la Generalitat per vehicular algun tipus d’ajuda. “La voluntat hi és i ara hem de mirar la forma per fer-la”, anota, tot recordant que el govern català sempre ha fet costat al projecte divulgador de la Maternitat d’Elna. “A la Catalunya del sud s’ha fet una feina de suport molt important. Tant de bo fos igual aquí [a la Catalunya del Nord]”, remarca.

A tot estirar pensa que el consistori pot destinar-hi uns 200.000 euros. El càlcul de 900.000 euros es va fer a l’alça preveient el pitjor dels escenaris de la reparació de l’edifici. Els tècnics encara no han fet el diagnòstic definitiu. Però no hi ha temps per perdre. Garcia vol ser optimista i creu que l’equipament podria reobrir amb la reforma enllestida l’estiu vinent. Si no haguessin aparegut les maleïdes esquerdes, l’Ajuntament d’Elna tenia un altre pla per a la Maternitat: actualitzar la museografia en un disseny més modern i interactiu. “No hi renunciem però ho hem de posposar. Ara la nostra prioritat és salvar l’edifici i reobrir-lo. No ens podem permetre que aquest espai de memòria estigui tancat”, rebla Garcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA
art

L’exposició col·lectiva ‘Ecofeminisme 2024’ s’inaugura avui a Vilablareix

vilablareix
Cultura

Una mostra denuncia el maltractament d’animals

Tarragona
Literatura

Girona i Berga commemoren els 50 anys de la mort d’Aurora Bertrana

Girona