Patrimoni

Congrés

Una bona segona part

50 anys després del primer Congrés de Cultura Catalana, se n’organitza un de nou

“Si sabéssim quin serà el resultat, no el faríem”, afirma J.R. Barberà

La seu del Col·legi d’Art Major de la Seda, un dels pocs edificis gremials que queden a Barcelona, del 1763 i que va ser indultat durant la construcció de la Via Laietana, va acollir ahir la primera presa de contacte amb els mitjans de comunicació dels responsables del Congrés de Cultura Catalana que està previst que s’inauguri el novembre del 2024 i que duri fins ben entrat el 2025.

El primer i fins ara únic congrés d’aquestes característiques va tenir lloc el 1975/76. Aquest vol reprendre aquell esperit. El congrés, que ja fa cosa d’un any i mig que està coent-se, està dirigit per Esteve Plantada i compta amb un comitè executiu, format per uns 25 membres en representació de tots els Països Catalans, a més de la fundació presidida per l’historiador Agustí Alcoberro, amb altres noms com el jurista Josep Ramon Barberà, el poeta Carles Duarte i la filòloga Blanca Garcia-Oliver.

Si el primer va partir “d’un país devastat per la dictadura que havia de repensar el seu futur cultural, entesa la cultura d’una manera àmplia i social”, com va comentar Alcoberro, l’actual també parteix “d’una situació crítica i fràgil, planetària i local, amb unes dinàmiques disruptives que posen en marxa plantejaments feixistes”, segons Barberà. “Tenim institucions febles per fer front a aquestes onades que arriben a la llengua, el tresor més preuat que tenim”, va afegir el jurista.

Per tot es busquen “narratives originals, que no siguin les paraules de sempre, amb més pràctiques innovadores; volem posar fi al derrotisme amb dosis de confiança i generositat; volem seduir amb noves eines les persones que estan més allunyades del concepte de cultura catalana”. “Si sabéssim com acabarà el congrés, no el faríem”, va reblar Barberà.

“Estem estancats pel que fa a referents i lideratges; no sabem què en sortirà, però volem obrir la porta i donar pas a una cultura allunyada de l’elitisme, la individualitat i el caràcter simbòlic”, va concretar Plantada. Això es vol fer a través de quatre àmbits de treball: Com ens mantenim?, Com ens comuniquem?, Com ens cuidem? i Com ens cohesionem? Per a cada cas hi ha previstos deu reptes amb dues accions (una ponència i una acció performativa) que sumaran vuitanta actes. Amb l’acte inaugural, el de clausura i altres, com la celebració dels mil anys de l’abadia de Montserrat, que tindrà lloc el 2025, s’arribarà als 90 actes.

Aquests actes volen ser “inclusius, plurals i rejovenits, perquè la força de la joventut la tenim molt present”, va assegurar Plantada, que també va detallar el nou logotip, que representa, amb les inicials del congrés, els Països Catalans.

La intenció és reeditar i actualitzar el primer congrés amb un lema estirant el carro: Tenim història, tenim futur. Però una pregunta que no podia faltar és d’on han de sortir els recursos. “Ja hem parlat amb la Generalitat de Catalunya i, tot i que no esperem una gran rebuda, ho farem amb els governs de València i les Balears; també hem parlat amb Òmnium Cultural, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que va ser creada, precisament, en el primer congrés; també estem en contacte amb Acció Cultural del País Valencià, amb l’abadia de Montserrat... A banda, esperem el suport de la societat civil, perquè és un congrés transversal”, va explicar Plantada.

Qui ho vulgui ja es pot fer promotor i consultar tots els continguts del congrés accedint al web www.noucongres.cat/



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA
art

L’exposició col·lectiva ‘Ecofeminisme 2024’ s’inaugura avui a Vilablareix

vilablareix
Cultura

Una mostra denuncia el maltractament d’animals

Tarragona
Literatura

Girona i Berga commemoren els 50 anys de la mort d’Aurora Bertrana

Girona