Patrimoni

Patrimoni

Ni visigòtic ni únic

La investigació del jaciment de Ca la Madrona de Mataró desmenteix el relat inicial

La Generalitat no ha donat encara el vistiplau al trasllat de les restes

El febrer és la data límit per reprendre l’obra del Parc d’Economia Circular

Al jaciment del polígon Mata Rocafonda s’hi han trobat restes i estructures que daten d’entre els segles I i XIV

Les restes arqueològiques localitzades a la zona de Ca la Madrona de Mataró no són visigòtiques ni el jaciment és únic a Catalunya. Així de contundent s’ha manifestat l’arqueòleg responsable de les excavacions, Jordi Ardiaca, un cop enllestida la investigació posterior a la troballa. La notícia ha caigut com un gerro d’aigua freda, sobretot perquè aquest havia estat el relat des del començament: que a la capital del Maresme s’hi havien descobert unes restes singulars que no hi havia a cap altre lloc de Catalunya. Un relat esgrimit tant per especialistes com el qui va ser arqueòleg municipal, Quim Garcia, com per la plataforma que va sorgir en defensa del jaciment –l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC MiM), nascuda al mes d’octubre– o fins i tot pel mateix Ajuntament. “Des del començament hi va haver molts dubtes sobre l’origen de les restes, i nosaltres no vam afirmar mai que fossin visigòtiques, però ens calien proves que confirmessin la nostra hipòtesi”, comenta Ardiaca. Les proves s’han donat a conèixer aquests dies i s’han documentat un bon nombre de rases per plantar vinyes del segle XIV; un carrer delimitat per un edifici de grans proporcions, possiblement una aula funerària i una necròpoli amb 88 tombes dels segles IV i potser inicis del VI –època tardoromana– i un edifici construït cap al 70 dC i que correspondria a estances de la part rústica d’una vil·la o a un establiment aïllat amb finalitats agrícoles o industrials, entre altres. Ardiaca assenyala que caldran encara mesos d’estudi per poder datar les troballes amb més precisió, però que, en cap cas, no hi haurà canvis significatius. “No hi ha elements que permetin defensar la teoria d’un jaciment visigòtic”, repeteix, i assegura que aquesta afirmació li ha generat no poques crítiques.

Pedres que enfronten

El jaciment de Ca la Madrona ha protagonitzat des del minut zero una agra discussió a la capital del Maresme entre els partidaris de mantenir-lo allà on és i fer-lo compatible amb la construcció del Parc d’Economia Circular i els promotors d’aquest parc, el Consorci de Residus del Maresme, que asseguren que aquesta convivència és impossible. Un consorci que des que es van localitzar les restes, el 2021, ha hagut d’entomar una actuació arqueològica que ha aturat el projecte durant tres anys. El març passat, i atesa la importància que es donava al jaciment i a la necessitat de reubicar les restes per poder fer viable l’equipament, l’Ajuntament va proposar dur-les a un turó proper i crear un centre d’interpretació. La proposta es va fer arribar a la Generalitat, que avui dia encara no s’ha manifestat al respecte. “Hem seguit tots els passos que calia en un procés que ha estat llarg i feixuc, però el que queda clar és que no és possible compatibilitzar l’espai arqueològic amb el centre de transformació de deixalles”, afirma el director del Consorci Maresme Circular, Carles Salesa. Salesa precisa que la inversió de l’ens en els diferents treballs arqueològics que s’han fet al solar, i que encara queden per fer, no és menor. “En total, tres milions d’euros”, assenyala.

Tot i això, aquesta quantitat queda petita si es compara tant amb la inversió prevista per fer el Parc d’Economia Circular –uns trenta milions d’euros– com, en especial, amb les subvencions obtingudes des del govern català i dels fons europeus Next Generation, que pugen a 11 milions. Onze milions d’euros que es podrien esfumar si les obres no tiren endavant i que podrien condemnar definitivament el projecte. El termini fixat acaba el proper mes de febrer. “El perill de perdre-ho tot és enorme i, malauradament, estem més a prop que mai que això passi”, es lamenta Salesa, que considera: “El consorci ha actuat sempre seguint la més escrupolosa legalitat i amb la voluntat de trobar una solució viable, perquè creiem que el Parc d’Economia Circular és una gran oportunitat tant per a la ciutat com per a la comarca.” Per al director, al darrere de la defensa aferrissada del jaciment hi ha en realitat una actitud immobilista per dificultar qualsevol acord.

Un BCIL sense el govern

Mentre s’espera que la Generalitat digui la seva sobre el trasllat o no del jaciment, aquest mes hi ha hagut un nou episodi a afegir al serial. A iniciativa de la CUP, a l’oposició, el ple de l’Ajuntament va aprovar una proposta de resolució per protegir les restes arqueològiques de la Ca la Madrona amb la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL). El text va unificar ideologies antagòniques perquè també hi van votar a favor la resta de l’oposició: ERC, Vox, Junts per Mataró i el PP. El govern del PSC i En Comú Podem, en minoria, ho van fer en contra. La proposta de resolució, que no és vinculant, precisa que “l’adequació i museïtzació del jaciment de Ca la Madrona s’ha de fer in situ, fent compatible el projecte del Parc Circular amb la conservació de les restes arqueològiques”. Per tot plegat, l’expectativa és màxima a la ciutat per saber com acabarà tot. Sobretot perquè encara crema l’abandonament en un solar de les peces de la fàbrica catalogada de Can Fàbregas que el govern del 2009 va començar a desmuntar peça a peça per encabir-hi El Corte Inglés. Un Corte Inglés, però, que no va arribar mai, però que sí que va deixar un descampat immens en ple centre del municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Coloma Bertran: “Ara m’avorreix tocar amb partitures”

girona
TEATRE

La Villarroel implanta sessions ‘Off’ per a matinals del cap de setmana

BARCELONA
política cultural

Garriga anuncia el pressupost més alt en la història del Departament de Cultura

barcelona
lletres

Girona recordarà Modest Prats en el desè aniversari de la seva mort

girona
Art

El mes de març és blau, el del pintor i paisatgista Ignasi Esteve

Girona
la ciutat d’ideals

La cancel·lació de la ignorància

LA CRÒNICA

Les diferents sonoritats de Safo

Crítica
música

Viatge en el temps

Cultura

John Okafor, actor de comèdia conegut popularment com a ‘Mr. Ibu’