Art

Mirador

Com enyorar els teus ulls i les teves mans

Mirar, almenys d’aquella manera que abans se’n deia “a ull nu”, és avui un privilegi tan escàs, que molts el consideren un verb obsolet i tot. La major part del temps més aviat processem imatges, sigui per mitjà d’estímuls externs (la tirania glacial dels algoritmes) o de mecanismes de reconeixement basats, més que en records o pensaments propis, en valors d’acceptació consensuada. Pep Admetlla (Girona, 1962) sintetitza anys de recerques al voltant del cos humà i l’arquitectura que ha fet servir com a base de les seves elaboradíssimes escultures transitables (amb tres grans referents que mai no s’oblida de citar: l’escultor Paco Torres Monsó, el neuròleg Joan San i l’arquitecte i escriptor Quim Español), en l’exposició que presenta al Bòlit de Girona, L’ombra sota la parpella, on l’ull esdevé alhora un temple i una presó. Amb un plantejament de gran elegància i pulcritud, l’artista gironí, que acaba de construir una de les seves peces gegantines per a la Biennal de Maracay, a Veneçuela, en només cinc dies (“estic fos”, confessava a la tornada), ha aixecat sota la cúpula de la petita capella romànica de Sant Nicolau un panòptic, l’ambigüitat del qual com a representació de l’infern en el Dant, de la presó diabòlicament perfecta de Jeremy Bentham o dels teatres anatòmics que es van estendre al segle XVI per divulgar el coneixement mèdic com a espectacle el converteix en l’estructura idònia per posar també en escena la visió segrestada per l’era del “capitalisme de dades”.

Només li han calgut tres peces i una maqueta, a Pep Admetlla, per ferir-nos el globus ocular amb la navalla i posar en entredit les preteses bondats de la societat hiperconnectada, de la intel·ligència artificial, de la vida regalada que prometen les interfícies digitals. El catàleg transcriu de fet un text creat per un programa d’IA, i s’hi reconeixen tots els tòpics, la perfecta buidor gramatical de bona part de la crítica diguem-ne “real”. El panòptic, executat per Pep Aymerich i Xavi Moreno a partir de la maqueta concebuda per Admetlla, serveix d’ull central de tot el muntatge (amb un respecte reverencial per l’arquitectura del lloc): per dins, com un dispositiu a propòsit per celebrar la visió delegada, el totalitarisme de les imatges de consum; per fora, com el mural esbojarrat però obsessivament metòdic on l’artista ha recreat els centenars d’esbossos i anotacions de treball que van precedir la peça acabada.

El maniquí de l’escorxat, procedent del Museu d’Història de Girona i que devia haver servit per a les lliçons d’anatomia del segle XIX, avui sense cap ni braços, és una representació certament desoladora d’un món tecnificat que ens ha acabat privant dels sentits i de la pell. L’última peça és quasi una broma macabra: un dispositiu límbic que invita l’espectador a acostar-s’hi fins que queda encegat, mentre sonen de fons discursos de Hitler, de Stalin, de Donald Trump, del 1984 d’Orwell o de La servitud voluntària d’Étienne de la Boétie, perquè surtis del Bòlit estimant la tremolor, tan fràgil i tan humana, de les teves mans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes