“Cansa haver-te d’endeutar”

Vaig fer el meu pri­mer con­cert en soli­tari el 4 de gener del 2004 al Jimmy Jazz d’Igua­lada. M’hi van acom­pa­nyar altres músics d’un antic grup que teníem al Penedès, Pan­gea. Va venir molt poqueta gent [riu].

Quan hi penso em fa una mica de res­pecte. Tot va tan ràpid que de vega­des no tens ni temps de mirar enrere. Per això deci­deixo parar el motor una tem­po­rada. Crec que els artis­tes o tre­ba­lla­dors musi­cals hem de per­dre la por de tan­car eta­pes, com ho fan els fut­bo­lis­tes. No és que cre­gui que he arri­bat al final, però he tin­gut l’opor­tu­ni­tat de dir mol­tes coses i ara és l’hora de dir: fins aquí hem arri­bat.

Sí, la pater­ni­tat. Tinc dos nens, de 3 i 7 anys, i se’m fa una mica impos­si­ble man­te­nir aquests hora­ris des­fa­sats que tenim els músics si vull ser amb ells. Vivim a la Ràpita i a les Ter­res de l’Ebre la meva com­pa­nya i jo no tenim xarxa fami­liar, així que logísti­ca­ment tot se’ns fa molt com­plex amb els nens. I quan els nos­tres amics poden fer vida social, per exem­ple els caps de set­mana, nosal­tres tre­ba­llem.

Sobre­tot ver­si­ons de Red Hot Chili Pep­pers, Guns N’Roses, Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, etc., i alguna cançó meva.

Sí, escol­tava música més con­tun­dent quan anava a l’ins­ti­tut: rock radi­cal basc, Ina­dap­tats, Kop i altres grups vin­cu­lats a l’esquerra anti­ca­pi­ta­lista i inde­pen­den­tista.

Sí, perquè vaig anar deri­vant cap als can­tau­tors, amb una estètica menys agres­siva i un con­cepte més lite­rari, tot i que en algun disc també he fet alguna excursió a sono­ri­tats més rocke­res. Però ideològica­ment sí que hi ha un fil entre la meva pro­posta musi­cal i altres més con­tun­dents. Jo he inten­tat res­sal­tar la part més emo­ci­o­nal i huma­nista de la meva militància, perquè aquesta part també hi és en totes llui­tes i con­fron­ta­ci­ons. A més, la pos­si­bi­li­tat que una música de so més pop pugui arri­bar a més gent segur que hi és, tot i que tam­poc pots con­tro­lar-ho del tot. En tot cas, a mi m’interes­sava que deter­mi­nats debats ideològics, vin­cu­lats a l’esquerra inde­pen­den­tista i anti­ca­pi­ta­lista, arri­bes­sin al màxim de gent pos­si­ble.

Els artis­tes ten­dim a ama­gar el que pen­sem i això és un error. Les meves cançons expli­quen molt bé el meu punt de vista i amb elles he inten­tat donar suport a pro­pos­tes ideològiques en què jo he mili­tat. És un error inten­tar ama­gar això perquè, en defi­ni­tiva, forma part de les nos­tres vides. Jo soc inde­pen­den­tista dels Països Cata­lans, com deia Pedrolo, i també com ell soc mar­xista hete­ro­dox, perquè cal que siguem crítics amb la nos­tra ide­o­lo­gia. Seria estrany que me n’amagués després de tot el que he expli­cat a les cançons. A més, els tre­ba­lla­dors cul­tu­rals tenim la res­pon­sa­bi­li­tat que les nos­tres cre­a­ci­ons aju­din a gene­rar debat.

M’ha tan­cat algu­nes por­tes, però ho tinc assu­mit: el que faig a l’esce­nari té molt a veure amb la meva vida i la meva militància.

La meva sort és haver pogut fer d’una passió la meva pro­fessió. I tot i ser un pro­jecte amb el meu nom, en aquests vint anys m’han acom­pa­nyat mol­tes per­so­nes que l’han fet pos­si­ble, inclo­sos els meus segui­dors, així que la cançó és també una manera d’agrair el seu suport. Em vaig ins­pi­rar en una cançó d’un jove can­tau­tor, Arnau Ser­ra­llonga, que també es titula La meva sort, per fer un tema més cen­trat en el meu agraïment per aquests 20 anys de dedi­cació exclu­siva a la música.

Per a mi és un con­cert amb molta trans­cendència. Aquí comença el compte enrere d’una gira que s’allar­garà fins a la pri­ma­vera del 2025, quan atu­raré la meva acti­vi­tat musi­cal durant uns quants anys. Hi pre­sen­taré un nou espec­ta­cle, amb una for­mació de qua­tre músics i cançons de tot el meu reper­tori, algu­nes de les quals no les toco des de fa molts anys. Diu­menge vin­dran molts amics a col·labo­rar, de manera musi­cal i extra­mu­si­cal. L’essència serà la mateixa dels con­certs acústics, però més con­tun­dent. Ens estan sor­tint molts con­certs arreu dels Països Cata­lans.

Sí, estem vivint un moment estrany i ens hem de tor­nar a aglu­ti­nar tots en defensa de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes.

Sí, en sor­tirà un disc en directe, el desè àlbum de la meva car­rera i el pri­mer en viu. Gra­va­rem alguns con­certs més enda­vant perquè el reper­tori anirà vari­ant i volem veure quins temes fun­ci­o­nen millor per gra­var-los.

El mer­cat t’obliga a treure coses noves perquè no t’obli­din. Això et porta a inver­tir i a endeu­tar-te més per man­te­nir aquest ritme, i pot­ser hi ha dis­cos que flui­xe­gen més que d’altres, perquè de vega­des neces­si­tes més temps per fer les coses bé. M’hau­ria agra­dat no depen­dre tant dels meus deu­tes.

Si jo neces­sito 25.000 euros per pagar la gra­vació d’un disc, el meu pro­jecte no genera tants diners i he de dema­nar-los al banc o als meus pro­pis segui­dors, que és més maco. Acaba can­sant, aquesta neces­si­tat d’endeu­tar-te cada dos anys.

Per una qüestió ètica, no he vol­gut cobrar més de 2.000 euros per con­cert. Això em per­met viure i pagar la gent que tre­ba­lla amb mi, però no em dona capa­ci­tat d’inversió.

Jo no vull fer espe­cu­lació amb la música, tot i que sem­bla que, com més car ets, millor et valo­ren en aquesta indústria. Però fun­ci­o­nem bé així: puc pagar bé els meus tre­ba­lla­dors, molt millor que algu­nes pro­pos­tes musi­cals que cobren deu vega­des el que cobro jo i que han creat una bom­bo­lla con­tra­pro­du­ent.

Sí, perquè cada vegada el sec­tor de la música s’està con­cen­trant en unes poques empre­ses que tenen molt de poder i això ho està patint moltíssima gent. Tot­hom sap com fun­ci­ona aquest sec­tor i l’admi­nis­tració pública ho tolera i hi posa molts diners. Això és insos­te­ni­ble i s’ha de denun­ciar. Hi ha cen­te­nars de músics que m’han escrit per donar-me les gràcies.

No, perquè no soc un músic que actuï en fes­ti­vals, pot­ser pel meu estil o per la meva ide­o­lo­gia. Hi tinc molt poc a per­dre.

L’Aixeta és una pla­ta­forma de micro­me­ce­natge con­tinu. El que fem és posar a dis­po­sició dels cre­a­dors unes eines digi­tals perquè puguin rebre suport econòmic regu­lar dels seus segui­dors, amb els quals creen una comu­ni­tat de mece­natge. Ja hi ha impli­cats uns 150 cre­a­dors, tant de música com de pro­jec­tes edi­to­ri­als, pòdcasts, revis­tes i altres pro­jec­tes cul­tu­rals i comu­ni­ca­tius en llen­gua cata­lana.

Tinc un pro­jecte de lite­ra­tura infan­til i juve­nil, que sem­pre m’ha interes­sat. Em ve molt de gust tenir el meu propi segell edi­to­rial per publi­car tant coses meves com d’altres autors, per apro­par deter­mi­nats temes soci­als i cul­tu­rals als més menuts. El pri­mer lli­bre sor­tirà la pri­ma­vera del 2025. Vull dei­xar de depen­dre econòmica­ment dels con­certs per poder dedi­car-me a altres coses dins la cul­tura .