El fons de teatre líric de l’SGAE es podrà consultar en línia

Abans que acabi aquest any es podrà con­sul­tar en línia “l’arxiu civil de música més impor­tant de l’Estat i una de les col·lec­ci­ons tea­trals més com­ple­tes”, segons la res­pon­sa­ble a Bar­ce­lona del Cen­tre de Docu­men­tació i Arxiu SGAE (CEDOA), Mercè Fan­tova. Aquest arxiu, amb seu també a Madrid, a Cata­lu­nya té cata­lo­ga­des 3.700 obres de tea­tre líric amb mate­rial d’orques­tra, 400 de les quals son títols en català com, ara L’ale­gria que passa (Rusiñol/Morera) i Cançó d’amor i de guerra (Rafael Martínez Valls). Hi ha també lli­brets de 8.000 títols tea­trals esta­tals, més un fons de 2.800 lli­brets en llen­gua cata­lana. Fins ara, la con­sulta i cessió dels mate­ri­als es feia de manera pre­sen­cial o via envi­a­ment. Aviat es podrà fer en línia.

El CEDOA, en con­junt, con­serva 10.000 títols de tea­tre líric espa­nyol amb mate­rial d’orques­tra i una col·lecció tea­tral de 45.000 lli­brets. També cus­to­dia un immens fons de música ins­tru­men­tal i simfònica de més de 40.000 obres, que con­ti­nua crei­xent, el fons de la Unió Musi­cal Espa­nyola (UME) a l’entorn també dels 40.000 peces i, final­ment, el que ano­me­nen arxiu Bola –el nom del car­rer de Madrid on va estar molts anys–, amb uns 50.000 arxius de música popu­lar espa­nyola d’entre el 1940 i el 1985.

Mercè Fan­tova és la res­pon­sa­ble de l’arxiu a Bar­ce­lona. La musicòloga remarca a l’ACN que el fons con­serva “tota la història” del tea­tre líric en català, i enu­mera un reguit­zell d’obres emblemàtiques del gènere: L’aplec del remei, d’Anselm Clavé; les Gata­des, de Pitarra; L’ale­gria que passa, d’Enric Morera i San­ti­ago Rusiñol (recent­ment recu­pe­rada per Dagoll Dagom); Pel teu amor, de Josep Ribas i molt cone­guda per la cançó Rosó, i, entre d’altres, la més cèlebre, Cançó d’amor i de guerra, la sar­su­ela del com­po­si­tor valencià Rafael Martínez i Valls amb text de Lluís Cap­de­vila i Víctor Mora.

Fan­tova explica “que aquesta part de la col·lecció és l’autèntic tre­sor del fons”, ja que no es con­serva només el lli­bret sinó la part musi­cal amb tot el mate­rial d’orques­tra, inclo­ent-hi “la part d’apun­tar”, és a dir, la par­ti­tura de cada ins­tru­ment i les veus. En altres parau­les, tot el neces­sari perquè la com­po­sició es pugui inter­pre­tar avui com va ser con­ce­buda ori­gi­nal­ment.

La SGAE té els drets de gestió i còpia d’aquests mate­ri­als, pels quals obté uns ingres­sos quan se cedei­xen. D’altra banda, però, l’Arxiu està obert a tot­hom per a con­sul­tes i préstec (digi­ta­lit­zat o repro­gra­fiat). Els interes­sats solen ser musicòlegs, docu­men­ta­lis­tes, can­tants, ins­tru­men­tis­tes i direc­tors d’escena o d’orques­tra. L’any pas­sat les dues seus de Madrid i Bar­ce­lona van rebre 125 visi­tes pre­sen­ci­als, però “n’hi ha mol­tes més” per via telefònica o cor­reu.

Aquesta relació can­viarà aviat, segons avança Fan­tova a l’ACN, perquè al llarg dels dar­rers anys els fons s’han anat digi­ta­lit­zant i pre­pa­rant la posada en marxa d’un catàleg en línia que per­metrà con­sul­tar els docu­ments de manera autònoma. De moment ja hi ha 65.000 docu­ments digi­ta­lit­zats, entre par­ti­tu­res, lli­brets i altres mate­ri­als històrics, i està pre­vist que al llarg d’aquest any s’estreni el catàleg en línia de l’arxiu, la con­sulta física del qual es podrà con­ti­nuar fent.