‘Shogun’: un ‘Joc de trons’ a l’era dels samurai

No sé si és perquè no em van dei­xar veure Raíces, però recordo l’impacte que em va cau­sar veure, quan tan sols tenia 9 anys, l’estrena de Sho­gun a la tele­visió l’any 1980, una sèrie que em va tenir cla­vat al sofà, a mi i a tants d’altres, al llarg dels cinc capítols. A part de les hor­mo­nes que deien que des­fer­mava Ric­hard Cham­ber­lain –ales­ho­res un sex sym­bol de l’època, que encara va gua­nyar més a El pájaro espino–, el que va col­pir van ser els cops d’efecte, la violència explícita i les esce­nes puja­des de to. També, qua­tre dècades abans que ho fes Joc de trons, deca­pi­ta­ci­ons i tor­tu­res sal­vat­ges (com fer bullir un pre­so­ner en una olla) van sac­se­jar com mai l’audiència. I a nivell emo­ci­o­nal, con­tem­plar amb els ulls esba­ta­nats com un indi­vidu era capaç de prac­ti­car el ritual del suïcidi (sep­puku) per honor i sense immu­tar-se. Sho­gun va esde­ve­nir tot un feno­men mun­dial que ens va seduir des­co­brint-nos un món i una cul­tura exòtics i, per­so­nal­ment, un actor que vaig admi­rar sem­pre més: Tos­hiro Mifune.

Ara, qua­ranta anys després, se n’ha estre­nat un remake a Dis­ney+ que s’adapta als nous temps i que sobre­passa for­mal­ment les expec­ta­ti­ves. Aquí no hi ha dracs ni ele­ments fantàstics, però sí un relat de guer­res de poder, colo­nit­zació, ven­jan­ces, traïcions i honor que té molts punts en comú amb l’esmen­tada i ara refe­ren­cial Joc de trons. Ambi­en­tada al Japó feu­dal del 1600, con­vuls pels aires que cor­ren de pre guerra civil, narra l’arri­bada d’un mer­ca­der anglès, John Blackt­horne (Cosmo Jar­vis), i la seva relació amb els mem­bres d’una de les fac­ci­ons que aspi­ren al tron del Sho­gun. La novel·la de James Cla­vell con­ti­nua fun­ci­o­nant i des­taca la volun­tat de man­te­nir un elenc d’intèrprets japo­ne­sos que par­len el seu idi­oma ori­gi­nal (amb un majestuós Hiroyuki Sanada), mal­grat que queda estrany que es parli anglès (o cas­tellà, a la versió doblada) quan en rea­li­tat diuen i sabem que és por­tuguès. Un petit detall que no amaga que estem davant d’una de les sèries de l’any.