Art

art

Montserrat recupera una obra renaixentista

Uns treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna, la més propera al Monestir de Montserrat, van permetre localitzar, el 2022, un conjunt format per nou rajoles renaixentistes. L’obra estava totalment destrossada i fracturada en més de 500 peces. Després d’una restauració “complicada”, l’obra s’exposa ara recuperada al Museu de Montserrat. En declaracions a l’ACN, el seu director, Xavier Caballé, en subratlla la importància perquè “ajudarà a explicar un dels moments més foscos de la història de Montserrat, la Guerra del Francès”. “Quan les tropes napoleòniques van destruir el monestir, arrasar les ermites i, fins i tot, van matar ermitans”, explica. De fet, el símbol de Montserrat, al centre de l’obra, estava destrossat a cops de mall.

Aquesta part de l’obra, amb el símbol de Montserrat, una sola rajola de 30x30 centímetres, estava fragmentada en més de 70 peces. “És la prova física i evident de l’acarnissament de les tropes napoleòniques cap als elements simbòlics del monestir de Montserrat”, explica el director de l’obra arqueològica, Jordi Roig. De fet, segons diu, això ha fet que aquesta part hagi estat “pràcticament irrecuperable” i s’hagi hagut de reconstruir durant el procés de recuperació.

Segons Roig, la feina de restauració, a càrrec d’un equip d’arqueòlegs del Departament de Cultura, ha estat “com la d’un puzle”. “Reconstruir trosset a trosset, de mica en mica, fragment a fragment, cadascuna de les rajoles que formaven aquest plafó.” La procedència de les rajoles era el mateix Monestir de Montserrat i al segle XVIII van ser reaprofitades com a paviment de l’ermita de Santa Anna.

El conjunt es podrà veure ara a l’espai de la Finestra Oberta del Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat.

La de Santa Anna és l’ermita més gran i la més accessible de les catorze que hi ha a Montserrat. Es va edificar a finals del segle XV, en temps de l’abat Cisneros. Actuava com a capella de referència pel fet de ser la més propera al Monestir i la de dimensions més grans. “És l’anomenada parròquia dels ermitans”, segons el director del Museu de Montserrat, Xavié Caballé, que explica que “hi anaven un cop per setmana, diumenge, per confessar-se amb el vicari, escoltar missa i la lliçó espiritual del monjo, que era el representant de l’abat i superior directe dels ermitans”.

Va ser destruïda i abandonada el 1811, arran dels esdeveniments de la Guerra del Francès i de la presa del monestir i la muntanya per l’exèrcit napoleònic.

Els treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna s’han allargat durant cinc anys i ara són a l’etapa final. L’objectiu és completar els treballs per museïtzar l’ermita i fer-la visitable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

FIGUERES

Subhasten les pintures de Morell de les pastisseries Dauner

FIGUERES
art

El fotògraf Jeff Wall porta les seves “pintures de la vida moderna” a la Virreina

barcelona
fira

Desè aniversari de Literal, la fira de llibres i idees radicals

Barcelona
Cultura

Mor Charlie Colin, el baixista de ‘Train’

MÚSICA

El Sónar trasllada l’univers immersiu dels Chemical Brothers a Casa Batlló

BARCELONA
Cinema i sèries

El GAC ofereix 54 beques per escriure guions amb una dotació de 500.000 euros

Barcelona

Sílvia Pérez Cruz aspira a cinc premis Alícia de l’Acadèmia de la Música

BARCELONA
Música

Carles Viarnès porta la fusió de música clàssica i moderna amb l’orgue de la Casa de Cultura

Girona
La Casa Masó revalora el dibuix de l’arquitecte
ART

La Casa Masó revalora el dibuix de l’arquitecte

GIRONA