Llibres

guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Hi ha gent que va d’autèntica i gent que es nota que ho és. Entre els segons, la poeta Anto­nina Canye­lles, que ha rebut el 24è premi Jaume Fus­ter que con­ce­dei­xen per votació els escrip­tors mem­bres de l’Asso­ci­ació d’Escrip­tors en Llen­gua Cata­lana (AELC).

L’acte de lliu­ra­ment s’ha fet a l’Ate­neu Bar­ce­lonès, amb la inter­venció de Sebastià Por­tell, pre­si­dent de l’AELC, i de Jon López de Viñaspre, edi­tor de Lapislàtzuli, que ha lle­git un text com­ba­tiu amb tot de codis interns però com­pren­si­bles.

Anto­nina Canye­lles (Palma, 1942) és una poeta amb una obra sin­gu­lar i punyent, que ha estat traduïda al cas­tellà, el francès, l’anglès, l’ale­many i l’ama­zic. A més, està con­si­de­rada una de les sei­xanta escrip­to­res cata­la­nes més repre­sen­ta­ti­ves de tots els temps, segons el catàleg Women Wri­ters in cata­lan (2017).

Ha publi­cat dotze lli­bres de poe­mes, el pri­mer dels quals, Qua­dern de con­seqüències, li va valer el premi Marià Aguiló del 1979. El 1981 va publi­car la car­peta de poe­mes i il·lus­tra­ci­ons Patchwork.

La seva següent obra va aparèixer gai­rebé 25 anys després: Pier­cing. A par­tir d’ales­ho­res va ini­ciar un ritme de publi­cació cons­tant i regu­lar: D’estruc­tura cir­cu­lar (2007), Tasta’m (2011), Putes i con­sen­tits, anto­lo­gia poètica (2011), La duna i la cas­cada (2013), Nus bai­xant d’una escala (2015), Panop­tik (2017), Les banyes del crois­sant (2018), Exer­ci­cis d’una mà insomne (2021) i Bis­tecs de pan­tera (2023). El 2020 es va ree­di­tar Putes i con­sen­tits en edició il·lus­trada. Aquesta obra es va dur al tea­tre el 2015, amb adap­tació de la com­pa­nyia La Rabera Eclèctica.

Anto­nina Canye­lles ha tre­ba­llat de pro­fes­sora de català, ha estat lli­bre­tera i ha tin­gut una botiga d’anti­gui­tats. A més d’haver estat vio­li­nista. Ha par­ti­ci­pat en diver­sos i impor­tants fes­ti­vals de poe­sia.

López de Viñaspre l’ha defi­nida com una poeta “amb ànima, que empu­nya raons pròpies, argu­ments esmo­lats a cop d’esti­logràfica. És una lliu­re­pen­sa­dora. I això es trans­met a la seva poe­sia, a la seva escrip­tura polida, deli­ci­osa i punyent”.

“Jo no he rebut pre­mis com aquest, però els meus pre­mis són els clubs de lec­tura, els reci­tals, n’he fet molts; que en un ins­ti­tut, xine­sos, negres i moros sàpiguen de memòria poe­mes meus, és un gran premi”, afirma la poeta, que se sent “una dona con­tenta i gens res­sen­tida”.

Escriu a mà, cada dia, perquè no en sap “res d’ordi­na­dors”. “Ara m’agafa per escriure a l’hora de dinar, és un fre­nesí que no puc atu­rar i cremo pae­lles”, perquè cou millor els poe­mes que els àpats.

Amb una humi­li­tat exem­plar, afirma que ”fer poe­mes és una acti­vi­tat com qual­se­vol altra” i que se sent “molt esti­mada, a Mallorca”. No és gens estrany, s’ho mereix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia