Arts escèniques

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

Aquesta producció del Lliure compta amb Pere Arquillué, Emma Vilarasau i Marta Ossó, en els papers principals

La directora ha establert un pont entre el mite tràgic i la contemporaneïtat

La directora Alícia Gorina, que habitualment treballa textos d’autoria contemporània (sovint internacional) debuta en una tragèdia clàssica: Ifigènia. amb dramatúrgia d’Albert Arribas (que ha fos en un muntatge de dues hores sense interrupció les trames d’Ifigènia a Àulida i Ifigènia entre els taures d’Eurípides) es podrà veure del 24 d’abril al 2 de juny a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. La protagonitzen Pere Arquillué (que interpreta el paper d’Agamèmnon i del seu fill Orestes) amb Emma Vilarasau (que és Clitemnestra i més tard la Ifigènia adulta), al costat de Marta Ossó (Ifigènia jove).

El viatge que proposa Gorina no es queda en el ritual “predramàtic grec” sinó que aspira a plasmar els sacrificis d’avui en dia. Per això compta amb un desenllaç més simbòlic, fragmentat i oníric que aborda la part més mental dels personatges. També hi introdueix un cor que encarna les “dones joves víctimes de les estructures patriarcals, són els fantasmes, els tabús de la nostra societat”, tal com recull l’agència Efe. Aquesta és la proposta a la crítica contemporània. La presència del cor, justifica l’actriu Marta Ossó “té un efecte curatiu” en el seu rol d’Ifigènia jove i sacrificada, un personatge que és “cansat i dolorós”.

La tragèdia indica que Agamèmnon ha de sacrificar la seva filla Ifigènia per poder fer arribar els seus soldats a la platja de Troia. El dilema per Alícia Gorina és acceptar quin perfil de noia s’ha de representar: ingènua que no sap que el sacrifici als déus és la seva pròpia vida?; entregada, quan entén que ha de donar la vida pel bé comú? ; o bé rebel? La directora ha explorat, des d’una interpretació essencial, la perpetuació de les violències fins a l’absurd.

Eurípides era crític amb la fe als déus. També Vilarasau conclou que són els humans els veritables responsables dels seus actes, més que no pas els déus que els hi inciten a la violència. Eurípides dibuixa uns homes “molt patètics, que no tenen gens d’heroics ni dignes”, sentencia Vilarasau.

Pere Arquillué torna a treballar amb Vilarasau. Tots dos són un puntal a la història del Teatre Lliure. L’actor, de fet, repeteix a l’escena amb Ossó, dirigit per Gorina i amb dramatúrgia d’Arribas (com ja havien fet a Blasted, de Sarah Kane). Completa el repartiment Albert Pérez (Menelao i Atena), Pau Vinyals (Aquil·les), així com Cèlia Castellà, Daniela Fumadó, Júlia Genís, Laura Roig i Neus Soler (Cor).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa
Música

L’Embassa’t atrau 7.600 persones, una xifra rècord pel festival

Sabadell

Identificat el patrimoni natural i arquitectònic a protegir

Polinyà
CINEMA

Audiard enlluerna Canes amb un musical ‘queer’

CANES
CAIGUDA LLIURE

Dins el fangar del monstre Miquel Barceló

La història que vol connectar

Sant Pol de Mar
EQUIPAMENTS

Més de 110.000 persones participen en la Nit dels Museus

barcelona