El Mercat convida dues coreografies noruegues a ballar complexes celebracions

Des d’avui i fins diumenge coincideixen al Mercat de les Flors dues coreografies coproduïdes a Noruega. Aquest vespre (i fins dissabte, ja no queden entrades a la Pina Bausch) es culmina a Barcelona el procés de Daniel Mariblanca. A partir de demà, és Carte Blanche, la companyia nacional de dansa contemporània de Noruega (en cartell, fins diumenge a la Maria Aurèlia Capmany) que interpreta But the, we’ll disappear (I’d prefer not to). Si 71bodies 1dance celebra la transició de gènere de 71 persones (un grapat catalans perquè el viatge va començar a l’Institut del Teatre el 2016), Frédérick Gravel situa 14 ballarins al final d’una festa, en el moment de les converses calmades en què es comprova la dificultat de fer-se entendre.

71 bodies 1dance vol ser un cúmul d’emocions expressades amb el moviment, la música i la paraula. Mariblanca destina un minut per inspirar-se en cada un dels testimonis. De fet, abans s’haurà pogut conèixer els entrevistats amb una exposició al claustre del Mercat i amb una instal·lació a la Sebastià Gasch (millor anar amb temps per llegir-ho tot). El ballarí presenta cada testimoni com si fos un haiku de 17 versos (d’aquí el joc matemàtic amb el títol de l’obra). El ballarí i coreògraf també ha escrit les lletres de les cançons. Assegura que va explorar el vessant artístic en totes les disciplines a partir d’iniciar la seva transició. L’obra, estrenada a Bergen el 2018, ha rebut molts premis, però també insults per allà per on ha girat, alguns països en què la transició es considera malaltia mental. Per al ballarí i activista, la peça es rep a partir del bagatge de cada espectador i es converteix en un espai de llibertat i descoberta.

La companyia Carte Blanche, instal·lada a Bergne, va encarregar una coreografia a Frédérick Gravel. Quan iniciaven el treball de coneixença (la directora artística li havia triat els 14 ballarins de la companyia que hi intervindrien) va esclatar la pandèmia. El coreògraf va tornar al Canadà i van intentar avançar la peça per videoconferència. Aquesta peripècia va servir per vestir el tema, un punt apocalíptic.

Tot i això, pel canadenc la peça és una celebració perquè, guanya la intenció de comunicar-se al fracàs de no entendre’s del tot. But the, we’ll disappear (I’d prefer not to) indaga, de fet, en com es mantenen les individualitats de cada intèrpret dins del col·lectiu. Com els artistes de diverses cultures troben un punt comú a partir del cos i de l’escolta. De fet, el mateix repte de Daniel Mirablanca a 71bodies 1dance.