Art

cultura

Mor l’historiador de l’art Jordi González Llàcer

Molt aviat, només a seixanta-cinc anys, ha mort l’historiador de l’art Jordi González Llàcer. Fill de la intensa pintora Teresa Llàcer –que el sobreviu als seus esplendorosos però adolorits noranta anys–, es llicencià en Filosofia i Lletres, secció d’Art, a la Universitat Autònoma de Barcelona (1983), i es doctorà a la Universitat de Barcelona (1996), amb una tesi sobre el pintor Josep Amat.

Fou professor a la Facultat de Belles Arts de la UB i sobretot a la Universitat Pompeu Fabra (1993-2001), i com a pintor i dibuixant que també era –tasca creativa menys coneguda d’ell– ensenyà igualment a l’Acadèmia Sanvisens, ja que havia mantingut una relació quasi filial amb el seu fundador, el pintor Ramon Sanvisens, sobre qui Jordi González publicaria diversos textos com El pintor davant l’espill: els autoretrats de Ramon Sanvisens (Generalitat de Catalunya 1990) o Ramon Sanvisens (1917-1987) exposició antològica (Ajuntament de Sitges, 2007).

Centrat en la pintura del segle XIX tardà i del segle XX primerenc, publicà alguns llibres de consulta obligada, com el que elaborà juntament amb Jordi À. Carbonell sobre Joaquim Vayreda (Ausa, Sabadell 1991 i 1993), o un estudi sense precedents sobre el pintor de la Conca de Barberà, però actiu a Andalusia, José Nogué Massó 1880-1973  (Barcelona, Edicions Catalanes, 1990), i la monografia de referència sobre Joan Serra (Sabadell, Ausa, 2003), pintor emblemàtic del grup dels Evolucionistes. Sobre el tema de la seva tesi doctoral publicà Josep Amat dins la col·lecció Carmen Thyssen Bornemisza (2002) i participà en el catàleg de l’exposició monogràfica que se’n va fer a la sala Blanquerna de Madrid (1996). Publicà també diverses monografies sobre pintors contemporanis, entre els quals la seva mateixa germana Elena (Blau, Vermell i Groc, Barcelona 2000), prematurament desapareguda.

Obra de gran transcendència, prèvia a la seva etapa de maduresa, va ser el Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Catalunya y Baleares (1985-89), editat per Martí March Reñé i assessorat per Rafael Santos Torroella, en el que Jordi González exercí la redacció i era qui estava al peu del canó en quant als continguts. És un diccionari en quatre volums, de gran utilitat, que posava àmpliament al dia la part contemporània de l’històric diccionari que havia dirigit J. F. Ràfols els anys cinquanta.

Col·laborà a diverses publicacions més, fou un conferenciant molt actiu i, al marge de l’art, posà poemes al llibre de gravats de la seva mare 50 nadales (R. Camprodon, Santa Perpètua de Mogoda 2021) i, en una altra mostra de la seva versatilitat, formava part també d’un grup de rumba, bossa nova i música llatina, i havia composat música de tango.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardons

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona

L’Elèctrica Dharma, Quimi Portet i Mishima, al primer festival Intrèpid

riudellots de la selva

La Fira Modernista reviu la vida al voltant de la indústria tèxtil

TERRASSA
música, teatre i humor

Joel Díaz obre avui el festival Límbic a Santa Coloma de Gramenet

santa coloma de gramenet
LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona