Cinema

festival de sitges

El veterà Giancarlo Esposito i una Spielberg debutant

Ple­ase don’t feed the chil­dren (Sis­plau, no ali­men­teu els nens), una mena d’adap­tació del conte de Han­sel i Gre­tel bar­re­jada amb el ter­ror pro­vo­cat per una pandèmia, han por­tat avui al fes­ti­val de Sit­ges aplau­di­ments, una estre­lla de pes, Gian­carlo Espo­sito, i una direc­tora amb l’ADN del cinema a les venes, Destry Allyn Spi­el­berg. El fes­ti­val cele­brarà l’any vinent els 50 anys de Tauró i Àngel Sala feia broma aquesta set­mana que “si ve Ste­ven Spi­el­berg jo ple­garé”. De moment ha vin­gut la seva filla de 27 anys, Destry Allyn Spi­el­berg, que debuta amb el seu pri­mer llarg­me­tratge en el que defi­neix com “una experiència gai­rebé espi­ri­tual”.

La direc­tora ha expli­cat que de petita li agra­dava fer pel·lícules amb els seus amics per diver­tir-se, però no havia pla­ni­fi­cat dedi­car-s’hi. Només havia fet d’actriu en mitja dot­zena de petits papers. Amb una amiga, van deci­dir rodar aquesta pel·lícula en només divuit dies, “una autèntica boge­ria, no ho tor­naré a fer mai més”. Però l’experiència li va agra­dar: “Quan em vaig posar dar­rere la càmera em vaig ado­nar que m’agra­dava moltíssim, va ser una experiència gai­rebé espi­ri­tual i em vaig que­dar dar­rere la càmera i no al davant.”

Gian­carlo Espo­sito

Un gra­pat d’ado­les­cents, que acom­pa­nya­ven ahir i avui la direc­tora en les dues pro­jec­ci­ons del film, són els pro­ta­go­nis­tes prin­ci­pals. Entre els secun­da­ris, des­taca Gian­carlo Espo­sito, ha arri­bat avui a Sit­ges per rebre el premi Màquina del Temps del fes­ti­val. Actor de pel·lícules tan nota­bles com Haz lo que debas, de Spike Lee, i Sos­pi­to­sos habi­tu­als, de Bryan Sin­ger, i mal­vat prin­ci­pal de la sèrie Bre­aking bad, Espo­sito ha afir­mat , mal­grat tot: “Sento que estic a l’inici i no al final de la meva car­rera.” Poc importa que hagin pas­sat 35 anys del seu tre­ball amb Lee i 45 del seu debut.

Gian­carlo Espo­sito, que ha tre­ba­llat també amb Fran­cis Ford Cop­pola a Megalópolis, actu­al­ment en car­tell, ha dit que està molt con­tent de ser a Sit­ges pre­sen­tant el film i reco­llint el premi. “M’encanta ser en un lloc en el qual se cele­bren als cre­a­dors”, afirma. Asse­gura que li agrada molt “donar suport a les noves gene­ra­ci­ons de cine­as­tes” i per això tre­ba­lla en aquesta òpera prima de Destry Allyn Spi­el­berg. “La pel·lícula reflec­teix una cosa que està pas­sant als EUA amb els joves –hi afe­geix l’actor, en referència al relleu gene­ra­ci­o­nal–. Vull empo­de­rar les meves filles i que sàpiguen que les seves idees són impor­tants.”

Ple­ase don’t feed the chil­dren comença en un món ter­ro­rit­zat per una pandèmia que con­ver­teix els éssers humans en caníbals. Els nens són asimp­tomàtics i això genera un pànic que fa que els inter­nin en camps i fins i tot els matin. Un grup d’ado­les­cents ini­cia una fugida cap a la fron­tera amb Mèxic, però van a parar en una casa on una dona (Mic­he­lle Dockery) els seda i els tanca a les gol­fes, no se sap amb qui­nes inten­ci­ons. El film ha estat fet amb pocs diners, però Destry Allyn Spi­el­berg mos­tra un talent per a la nar­ració i una capa­ci­tat de man­te­nir l’espec­ta­dor engan­xat a la butaca impro­pis d’una debu­tant que no arriba als trenta anys.

Demà



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.