Música

crònica

Els Amics, millor entre amics

El dis­sabte 16 de maig del 2009, un jove grup de pop-rock ano­me­nat Els Amics de les Arts va actuar amb una altra banda emer­gent, Lobs­ter, a La Bom­bo­lla, la sala petita de La Mirona de Salt. Hi van assis­tir unes 40 per­so­nes: Els Amics de les Arts encara no havien publi­cat Bed & Bre­ak­fast (Disc­medi, 2009), el disc que els va obrir les por­tes de l’èxit. Uns anys, molts con­certs i alguns pre­mis Ender­rock després, el grup va tor­nar a La Mirona ja con­so­li­dat com un dels grans del país, el 23 de febrer del 2013, i va omplir la sala gran amb uns 1.800 espec­ta­dors. D’aquesta llarga relació amb la sala de con­certs sal­tenca, els músics en van par­lar dijous al ves­pre, a l’inici del con­cert-xer­rada que Els Amics de les Arts van ofe­rir a La Mirona, davant d’unes 150 per­so­nes –autèntics mili­tants, que va exhau­rir en dos minuts les invi­ta­ci­ons per assis­tir-hi–, com els que també han por­tat a terme a dife­rents punts del país en locals sem­blants, per començar a escal­far motos de cares al seu 20è ani­ver­sari, que el grup cele­brarà el 25 de juliol amb un gran con­cert al Poble Espa­nyol de Bar­ce­lona, l’únic que ofe­rirà a Cata­lu­nya el 2025. Com ja van fer a prin­cipi d’aquesta set­mana al Tea­tre Escor­xa­dor de Lleida i a sala El Cau de Tar­ra­gona, i ho faran també aquest ves­pre a la Casa Orlan­dai, de Bar­ce­lona, a tot arreu amb les invi­ta­ci­ons exhau­ri­des, el tres Amics de les Arts van inter­pre­tar a La Mirona mitja dot­zena de cançons en for­mat acústic. I sobre­tot hi van xer­rar molt, gai­rebé tant com als con­certs dels pri­mers temps, per rei­vin­di­car el paper fona­men­tal de les sales com La Mirona en el crei­xe­ment dels grups, per expli­car els seus plans per al 20è ani­ver­sari –que inclo­uen també “el disc que havíem somiat”, amb vint clàssics de la casa rein­ter­pre­tats amb molts col·labo­ra­dors de dife­rents gene­ra­ci­ons de la música cata­lana– i per con­tes­tar les pre­gun­tes dels seus fidels segui­dors i segui­do­res.

“A casa meva passa ara amb vosal­tres el mateix que pas­sava a casa dels meus pares amb en Ser­rat: les vos­tres cançons sonen a totes hores i ja ens les sabem de memòria”, va expli­car una fan que va tenir el seu pri­mer con­tacte amb la música dels Amics al mig de la sabana afri­cana. Entre cançons com ara Tots els homes d’Escòcia, Déjà-vu, Les parau­les que triem no dir, No ho entens i les gai­rebé ine­vi­ta­bles Loui­si­ana o els camps de cotó –de la qual van expli­car l’ori­gen, a petició d’un altre fan– i Jean-Luc, com a gran colofó, Dani Ale­gret, Joan-Enric Bar­celó i Fer­ran Piqué es van mos­trar tan pro­pers i diver­tits com sem­pre per con­vo­car tot­hom, també a través d’un vídeo, a tro­bar-se el 25 de juliol “a la plaça del poble , que és on que­den els amics ”. A la sor­tida, els assis­tents podien apun­tar en uns post-it les 5 cançons que vol­drien escol­tar al Poble Espa­nyol, amb una advertència prèvia: “No hi poseu Jean-Luc, Loui­si­ana ni Ja no ens passa, que aques­tes segur que les farem”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.