Arts escèniques

TEATRE

Joan Pera encarna, ara, un sogre de lloguer al Goya

El direc­tor Daniel Anglès admet que, com a espec­ta­dor fidel de Joan Pera des que el va veure a La extraña pareja, riu quan veu patir el seu per­so­natge. Ara, efec­ti­va­ment, Pera fa un rol que es troba en un embo­lic i no troba la manera de cor­res­pon­dre a l’encàrrec. Un sogre de llo­guer explica la peripècia d’un jove ena­mo­rat que neces­sita que­dar bé amb la mare de la seva xicota, de família benes­tant. Per això, deci­deix llo­gar un pis ele­gant i con­trac­tar un actor dis­tin­git perquè li faci de pare. La pega (exigències de la comèdia que han escrit Jaume Viñas i Susanna Garac­hana) és que l’actor es posa malalt i es resol tro­bant un subs­ti­tut de dar­rera hora: el Ramon. La comèdia es fa al Goya.

Joan Pera adver­teix als seus com­panys que no dona el peu que hi ha al text perquè més que “dir el que hi ha escrit” opta per expres­sar “el que vol dir el text”. D’entrada, l’espec­ta­cle dura 90 minuts, diu Daniel Anglès, que codi­ri­geix amb Viñas, però adver­teix,si s’allarga més: “Pre­gun­teu-ho al Joan Pera.” L’actor, amb més de 30 anys com­par­tint tra­jectòria amb Focus (els sis dar­rers espec­ta­cles són escrits a mida amb dra­ma­turgs con­tem­po­ra­nis cata­lans, aplau­deix Jordi González, de Focus), admet que té una certa por escènica perquè hi ha una alta expec­ta­tiva i perquè ha sen­tit que agra­dava als com­panys d’escena. Molts adme­ten que els costa aguan­tar el riure. Per a Pera fer-se gràcia entre ells sig­ni­fica que la comèdia és viva. Sem­pre es repre­senta Un sogre de llo­guer, però cada dia serà dife­rent, cor­ro­bo­ren tant Viñas com Anglès.

Repar­ti­ment entu­si­asta

Muntsa Alcañiz hi inter­preta el per­so­natge de la dona esti­rada, de caràcter. Admet que, tot i que li encar­re­guin per­so­nat­ges dramàtics, agra­eix molt par­ti­ci­par en aquesta comèdia per explo­tar la seva banda “més gam­berra”. La pare­lla de joves ena­mo­rats la for­men dos excom­panys de la segona for­nada de la Kom­pa­nyia Lliure: Clàudia Benito i Edu Llo­ve­ras. La peça manté un joc gene­ra­ci­o­nal entre els madurs i els joves. Res­pon­dre al repte d’en Pera els té diver­ti­da­ment atra­pats.

Jaume Viñas és l’impul­sor d’aquesta comèdia. L’autor i codi­rec­tor i actor va conèixer Pera fent d’aco­mo­da­dor al Con­dal. L’any pas­sat ja van estre­nar una peça junts, que es va poder veure al Romea: Tot l’any pot ser Nadal. En una con­versa intrans­cen­dent de came­rino, Pera li va insi­nuar que podrien fer-ne una altra. I Viñas va posar fil a l’agu­lla. L’autor va voler invo­lu­crar Garac­hana, que just aca­bava de debu­tar com autora amb El favor (“era l’obra que m’hagués agra­dat escriure”, diu Viñas). En tro­ba­des infor­mals, en una cafe­te­ria, van esti­rar una idea i la van dia­lo­gar fins a pre­sen­tar-la a Focus. Anglès detecta que es nota l’ofici d’actor en el text perquè l’han escrit pen­sant en com la desen­vo­lu­pa­rien com a intèrprets. Per això sona tan fresca, des de bon prin­cipi. Anglès ja adver­teix que el mun­tatge fun­ci­ona pels equívocs cons­tants i la volun­tat de man­te­nir l’engany fins al final. No té cap més pre­tensió que “fer pas­sar una bona estona”. L’obra també farà funció el dia de Cap d’Any i allarga l’estada al Goya fins al 12 de gener.

Un sogre de llo­guer ja ha venut molta entrada anti­ci­pada, cele­bra Jordi González. Ara, adme­ten els intèrprets, neces­si­ten tes­tar la comèdia d’embo­lics (“és un vode­vil sense por­tes”, il·lus­tra Garac­hana) davant el públic. Per a la coau­tora, el mun­tatge no té edat perquè el llen­guatge i els equívocs diver­ti­ran el públic “en un espec­tre ampli”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.