Cinema

ESTRENA DE CINEMA

Animació en lluita contra la greu crisi climàtica

De l’excep­ci­o­na­li­tat del docu­men­tal ani­mat Papa­llo­nes negres, que avui s’estrena als cine­mes, en diu molt el fet que se’n va fer una première a Nova York pre­sen­tada per Sivanka Dha­na­pala, direc­tor gene­ral de l’Acnur, l’agència de les Naci­ons Uni­des per als refu­gi­ats. La pel·lícula, que està diri­gida pel cine­asta canari David Baute i té al dar­rere el pro­duc­tor gironí Edmon Roch, posa damunt la taula una figura que encara no està reco­ne­guda per la legis­lació inter­na­ci­o­nal: el refu­giat climàtic. Es cal­cula que el 2050 hi haurà 200 mili­ons de per­so­nes que s’hau­ran hagut de des­plaçar a causa de l’escal­fa­ment glo­bal i les catàstro­fes climàtiques que genera. Edmon Roch lamenta que, malau­ra­da­ment, aquest pro­jecte de llarg recor­re­gut està d’actu­a­li­tat: “Quan vam començar, el 2016, tenia l’espe­rança que en aca­bar la pel·lícula ja s’hau­rien resolt mol­tes coses, que s’esta­rien pre­nent mesu­res per no seguir amb l’escal­fa­ment glo­bal del pla­neta. Però allò que expli­quem en tres llocs llu­nyans està pas­sant ara a casa nos­tra, està pas­sant a València. I, si no hi posem remei, pot anar pas­sant a més llocs.”

Papa­llo­nes negres par­teix de les nom­bro­ses històries que ha reco­llit el docu­men­ta­lista David Baute de per­so­nes i ter­ri­to­ris greu­ment afec­tats pel canvi climàtic. “Vam fer una mena de càsting de les mol­tes històries que té David Baute i aca­bem cen­trant-nos en aques­tes tres perquè ens sem­blen repre­sen­ta­ti­ves –explica Edmon Roch–. Són la guerra per l’aigua en zones que abans havien estat molt fèrtils a Turkana, entre Kenya i Uganda. Estan en una situ­ació ter­ri­ble: pobles i tri­bus que abans eren ger­ma­nes estan matant-se entre ells per la super­vivència, pel con­trol dels pous. Una altra és Gho­ra­mara, una de les peti­tes illes que hi ha allà al sud de l’Índia, on fa 20 anys hi vivien 50.000 per­so­nes i ara amb prou fei­nes en que­den 2.000, i d’aquí a uns anys pot­ser l’illa ja s’haurà enfon­sat total­ment per la pujada del nivell de l’aigua del mar. La ter­cera és el que passa al Carib, a l’illa de San Martín, amb els hura­cans, que sem­pre n’hi ha hagut però que cada vegada són més vio­lents i freqüents.” “Són tres fotos dife­rents del que està pas­sant ara mateix al món per aca­bar expli­cant una única història”, con­clou Edmon Roch.

Docu­men­tal ani­mat

Fer-ho en un docu­men­tal ani­mat (al final es veuen les imat­ges dels ter­ri­to­ris i per­so­nat­ges reals) li donava més força, segons l’opinió del pro­duc­tor: “L’ani­mació no és un gènere, és una manera de fer pel·lícules. Encara que par­lis de tres històries con­cre­tes, li dona un aspecte glo­bal com de relat que l’engran­deix, sem­bla que esti­guis par­lant d’uns per­so­nat­ges més que de les per­so­nes; l’ani­mació et per­met donar aquest caràcter d’història uni­ver­sal i que engloba més gent que la per­sona con­creta de què estàs par­lant.”

L’Acnur, que lluita perquè es reco­ne­gui inter­na­ci­o­nal­ment l’esta­tus de refu­giat climàtic, ha mos­trat molt interès en el film. David Baute ja havia tin­gut con­tacte amb l’ONU per un docu­men­tal d’imatge real, Éxodo climático. “Ens van con­vi­dar a par­lar a les Naci­ons Uni­des i ens van dema­nar permís per uti­lit­zar Papa­llo­nes negres en cas que ho neces­si­tin per expo­sar aquest tema dels des­plaçaments climàtics pro­vo­cats per l’escal­fa­ment glo­bal i altres catàstro­fes climàtiques. La veri­tat, és una experiència molt emo­ci­o­nant que reco­ne­guin des de les Naci­ons Uni­des que és una pel·lícula útil, per­ti­nent, i que la vul­guin pre­sen­tar i ava­lar.”

La recerca de finançament els va por­tar fins a Panamà, i això va faci­li­tar que el gran Rubén Bla­des hagi col·labo­rat amb la pel·lícula: “Volíem una cançó d’algú que ajudés a donar volada a les Papa­llo­nes... Al ser copro­ducció amb Panamà, es va posar dalt de tot de la llista Rubén Bla­des, que és un extra­or­di­nari com­po­si­tor i un acti­vista pels drets humans de Panamà. Vam inten­tar arri­bar-hi a través del nos­tre soci de Panamà i, per a sor­presa nos­tra, de seguida ens va dir que li interes­sava molt el que estàvem expli­cant i que sí que hi volia col·labo­rar.”

Edmon Roch diu que a vega­des “vas al cine per des­con­nec­tar, jo crec que aquesta pel·lícula et des­con­necta una hora i mitja, però alhora et con­necta amb el món que estem vivint; volem con­tri­buir una mica a fer saber on vivim, què estem fent i cap on anem”.Par­lar de canvi climàtic és trac­tar de rea­li­tats molt dures que la pel·lícula, adreçada a un públic ado­les­cent, jove i adult, no endol­ceix. “Hem inten­tat no expli­ci­tar res ni anar més enllà del neces­sari, expli­car les coses sense lle­tre­jar-les, d’alguna manera –comenta Edmon Roch–. Però tam­poc volíem endol­cir-ho, ser bonis­tes o dir que no ens pre­o­cu­pem. Totes les històries que expli­quem les tenim docu­men­ta­des amb mol­tes gra­va­ci­ons, i amb tot això vam inten­tar ser el més hones­tos pos­si­ble. Evi­dent­ment, són coses dures, però mai ens hi recreem ni anem més enllà del neces­sari perquè s’enten­gui.”De fet, a la pel·lícula hi ha un parell d’esce­nes en què la gent baixa el volum del tele­vi­sor per no sen­tir notícies de catàstro­fes climàtiques. “Volem gau­dir del món i fer turisme a l’Àfrica o anar a qual­se­vol lloc. Mol­tes vega­des som els prin­ci­pals cau­sants com a països més desen­vo­lu­pats de la con­ta­mi­nació i l’emissió de gasos con­ta­mi­nants que afa­vo­rei­xen el canvi climàtic, però no volem ser cons­ci­ents d’això. Tro­bem el tema avor­rit i fata­lista, no en volem saber res. I una mica la intenció de la pel·lícula també és aquesta, posar cara a les xifres i no par­lar de mili­ons de des­plaçats sinó expli­car la història real de per­so­nes que podríem tro­bar sor­tint de casa nos­tra.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia