cultura

Aiguamúrcia

Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya

Santes Creus en una passejada

L'estil de vida dels monjos crida l'atenció del públic

Els estudis del cos de Pere el Gran també atrauen la curiositat

Les Jor­na­des Euro­pees del Patri­moni a Cata­lu­nya van tenir presència a les nos­tres comar­ques. Al Mones­tir de San­tes Creus, s'hi van fer visi­tes guia­des gratuïtes i jor­na­des de por­tes ober­tes. Les visi­tes guia­des han atret força públic. Dis­sabte i diu­menge es van fer vuit visi­tes guia­des cada dia amb grups d'unes 35 per­so­nes; “el màxim que podem”, expli­cava Marc Gili, un dels res­pon­sa­bles de les visi­tes. La visita recorre bona part de les sales que feien ser­vir els mon­jos en la seva vida quo­ti­di­ana, començant pel claus­tre prin­ci­pal, on s'explica la fun­dació del mones­tir i de la comu­ni­tat de mon­jos que hi habi­tava. A través del par­la­dor, s'arriba al claus­tre poste­rior, on es con­ti­nua expli­cant com era el dia a dia en un mones­tir cis­ter­cenc.

El públic escolta, atent, i es guarda els comen­ta­ris per als des­plaçaments d'una estança a l'altra, sem­pre sense alçar la veu, com si no es volgués per­tor­bar la tran­quil·litat que hi havia quan l'habi­ta­ven els mon­jos. Es recor­ren espais com el men­ja­dor, el cemen­tiri o l'antic palau reial. A cada parada es des­co­breix alguna cosa nova de l'ordre que va habi­tar entre les parets de San­tes Creus i del seu estil de vida. El mones­tir va estar ocu­pat fins el 1835, quan les desa­mor­tit­za­ci­ons de Men­dizábal van posar-lo a sub­hasta pública i van obli­gar els mon­jos a aban­do­nar-lo. Un dels punts on la visita capta més l'atenció del públic és l'església prin­ci­pal. En con­cret, les tom­bes dels reis Jaume II i Blanca d'Anjou i, sobre­tot, la de Pere el Gran, que “s'emporta la palma”, explica la guia, Marta Coll. Arran de l'ober­tura de la tomba i dels estu­dis de les res­tes del monarca s'han pogut saber més detalls d'aquest bocí d'història. L'estat de con­ser­vació del cos és un pri­vi­legi, tal com explica Marta Coll als visi­tants, que l'escol­ten amb atenció. “És l'única tomba que no s'ha pro­fa­nat”, tot i que s'ha com­pro­vat que no van fal­tar-hi intents. En qüestió d'una hora es tomba per tot el mones­tir. El recor­re­gut es con­ver­teix en una pas­se­jada agra­da­ble i, excepte algun tram d'esca­les, apte per a tots els públics. Tant Marta Coll com Marc Gili expli­quen que sí que s'ha notat un petit aug­ment dels visi­tants interes­sats en la tomba de Pere el Gran, però que no ho podran cor­ro­bo­rar fins que acabi el mes i com­pa­rin les dates. Tot i això, cre­uen que repor­tat­ges com el que va eme­tre Tele­visió de Cata­lu­nya o pro­gra­mes com el que pro­ta­go­nitza Eudald Car­bo­nell aju­den molt a difon­dre la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.