L'Auditori: èxits i bones propostes

La cinquena temporada de música a l'Auditori ha començat aquest setembre, amb una programació de tardor ambiciosa, que compta amb Paco de Lucía, Chick Corea, Katia & Marielle Labèque, Jorde Drexler, Antonio Canales, Bebe o Estrella Morente, com a algunes de les propostes innovadores que es presentaran els pròxims mesos. Amb motiu de l'efemèride dels primers cinc anys de l'Auditori de Girona, em sembla ben oportú iniciar una reflexió, a partir d'un breu recorregut històric, tant per fer memòria d'on som i com hi hem arribat, com per trobar camins compartits que ens portin cap a on hem d'anar.

Lluny queda aquell cap de setmana del mes de maig de l'any 2006, quan vam inaugurar l'Auditori. El president Maragall va dir que les instal·lacions estaven a l'alçada de les sales més notables de les grans ciutats europees. El diumenge 28 d'aquell mes, van actuar gratuïtament els artistes gironins, amb diferents formacions musicals i solistes de la ciutat, que van oferir una bona mostra del seu art. Va ser un acte simbòlic: de bon començament aquella jornada de portes obertes va representar l'obertura d'un nou espai que volia traspassar fronteres, i que a la vegada era de tots els gironins i gironines.

El balanç positiu que l'Auditori ha tingut des d'aleshores fins als nostres dies ens obliga a homenatjar els regidors i regidores que durant la dècada de 1990 es van atrevir a projectar un edifici ambiciós en una ciutat de gairebé setanta mil habitants. En contra de l'opinió d'alguna gent, que llavors van dir que no podia tenir èxit o que esdevindria un lloc elitista poc utilitzat i massa gran per a una ciutat com Girona, van tenir el valor de creure en aquesta proposta sòlida de futur. Crec que també cal recordar el treball que ha realitzat Carme Sais, David Ibáñez i, més tard, Víctor Garcia de Gomar, que van ser els pares artístics de l'Auditori.

L'Auditori de la Mercè era un espai difícil de 300 places, tant per als artistes i els programadors com per al públic en general, on es van haver de superar situacions complicades, fet que va atorgar un grau notable en experiència. La programació estable i el treball realitzat durant els anys anteriors van fer possible el naixement amb èxit de l'Auditori. Des de llavors, l'Auditori de Girona ha treballat per aconseguir nous públics i ho ha aconseguit. Des de l'inici, s'ha planificat amb una expectativa de públic ambiciosa, i ha passat d'una sala de 300 places a una altra de 1.200, amb l'objectiu d'assolir un 65% d'ocupació mitjana. És bo recordar que cada any hi passen més persones que per tots els centres cívics de la ciutat. L'Auditori ha ofert possibilitats als artistes locals, tot i que menys de les que voldríem tots, per donar-los a conèixer i afermar les seves carreres.

Durant aquests anys, les consecucions realitzades han estat destacables. Ara bé, la crisi, que ha afectat sectors tan diferents de l'economia, també ha tingut conseqüències negatives per al món de la cultura, l'art i la música i, en conseqüència, ha perjudicat l'Auditori. Les propostes d'un caire més minoritari, que tenen una importància fonamental en la construcció de teixit cultural com, per exemple, les iniciatives innovadores en música contemporània i moderna, o bé les sardanes, el teixit artístic de la ciutat i les músiques antigues, són les primeres que han tingut afectacions de públic a causa de les dificultats actuals. Tanmateix, no ens podem permetre oblidar-les, perquè la història de l'Auditori ha prosperat quan ha sabut trobar un bon equilibri entre les bones propostes locals i d'altres d'internacionals, i quan ha cercat l'estabilitat entre les actuacions més minoritàries, però igualment valuoses culturalment, i d'altres de més populars.