cultura

Crítica

performance

Pesant

Potser perquè s'acosta el famós 2012 o potser per una manca de fe desgastada i tot, el cas és que no podem negar el sorgiment actual d'algunes manifestacions socials, i de vegades, culturals, que assenyalen la falta de la fe perduda. En aquest cas ens remetem a la performance que va tenir lloc dijous a Girona, esdeveniment performàtic batejat amb el nom de Sinthesis (o el descobriment de la mel). L'obra es presenta a mode de retaule vivent dividit en tres parts, en què a més el “tres” també té alguna reminiscència litúrgica en relació a la trinitat. La idea de l'espectacle prové de l'artista Lluís Sabadell Artiga, que no és la primera vegada que centra les intervencions en qüestions relacionades amb la mística o la il·luminació (Illuminatio o Apariciones). Amb tot el reconeixement a la fantàstica veu de la soprano Laia Frigolé i a la posada en escena (una línia de sorra, leds, i un pèndol-embut que permetia obrir una reflexió a l'entorn del temps i l'espai: tempus/templum, reconec que el regust de l'espectacle resta enquadrat en un to moralista i quasi apocalíptic. Malgrat la voluntat de reflexionar sobre l'espiritualitat contemporània, frases com “només hi ha un defecte: no tenir la facultat d'alimentar-se de la llum” o la imatge final (en què els intèrprets agafats de les mans ens evoquen a una escena de secta en via de transcendència), l'obra ens deixa una sensació més propera al pes que a la lleugeresa, si més no, en un sentit vital i existencial.

Sinthesis
Idea, llibret i escenes: Lluís Sabadell.
Música: Xavi Lloses i Lluís Sabadell.
Intèrprets: Laia Frigolé, Isidre Rebenaque i Pau Marcos.
Capella de Santa Llúcia, 11 de novembre del 2010.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen