‘Taboo': el despertar ‘burlesque'

Mentre Christina Aguilera i Cher estrenaven la pel·lícula Burlesque a Los Angeles, la sala Apolo de Barcelona registrava un ple pràcticament total per assistir a una nit també burlesque: Taboo. No és casualitat. El boca-orella ha funcionat a la perfecció perquè de mica en mica es parli d'aquest xou que se celebra un cop al mes, des de fa un any, i que barreja el món de l'estriptease, el faquir, l'humor esperpèntic, el vestuari sofisticat i la música swing, jazz i rockabilly, un espectacle de varietés que resulta tan idoni per evocar el passat com per connectar amb la sensibilitat contemporània.

La clau és una i clara: exquisidesa i qualitat, ritme àgil i esteticisme, en un còmode format de cafè-cantant, amb copa de cava inclosa sobre les tauletes. Abans d'ahir, per exemple, les suggerents Missy Macabre i Marianne Cheesecake van desprendre el glamur de Josephine Baker, la musa de color del vodevil francès que va triomfar a principis del XX al Folies Bergère de París, tota emplomada i amb una minifaldilla en forma de plàtans. La presentadora del xou, Madame Taboo, entranyable personatge d'incomptables quilos, captivava l'atenció amb picardia, humor i una complicitat sexi intel·ligent. El saxo, espectacle de Dani Nel·lo, es multiplicava en força i energia quan apareixia l'esplèndida vocalista Myriam Swanson. Quin monstre! Res a envejar a la veu i a l'actitud escènica d'Amy Winehouse.

La perla, però, la posava el públic. Les noies recreant l'estètica de Betty Page i Dita Von Teese –l'exstriper i amor de Marilyn Manson–, i els homes duien vestits com clients d'un music-hall dels 50. I és que el burlesque no és només una forma d'entendre l'espectacle. Vol ser també un estil de vida.