Autors i il·lustradors reivindiquen a Mollerussa la literatura infantil i juvenil

La literatura infantil i juvenil en català viu moments agredolços. Per un costat, la crisi no s'està notant en les vendes, que el Nadal passat van arribar a xifres històriques, i sembla que aquest Sant Jordi també ha estat excepcional. Però, tot i això, l'excés de producció continuada de novetats sense temps perquè el mercat les pugui digerir, la dependència de les lectures escolars i l'escassa visibilitat que aconsegueix la literatura infantil i juvenil en català al costat dels grans èxits internacionals encara són un problema. Almenys, així ho pensen bona part dels autors, il·lustradors i editors que ahir es van trobar a Mollerussa (Pla d'Urgell) per discutir sobre el futur del sector.

«Crec que nosaltres tenim dret a un tracte normal; ja sé que som molt menuts al costat del fenomen de Harry Potter, però tenim un difícil accés als grans mitjans del nostre país i això no és normal», es va queixar Joaquim Carbó, un dels ponents de la taula d'escriptors i il·lustradors que ahir van inaugurar els debats. Carbó, això sí, es mostra optimista tenint en compte el panorama desolador de l'any 1961, quan ell va començar a publicar contes a en una revista, Cavall Fort, que s'havia de distribuir mig d'amagat com un apèndix del full parroquial de Vic: «Allò era un desert, no teníem cap referent, la Guerra Civil va posar fi a tot el que s'havia fet fins llavors i van seguir després vint-i-tres anys sense que es fes absolutament res de res.»

Actualment, es calcula que hi ha uns 800 autors de literatura infantil i juvenil, i les principals editorials tenen línies i col·leccions de literatura destinada als joves i els infants, més alguna firma que s'hi dedica en exclusiva. Ara, però, sembla que l'abundància és excessiva, per alguns. «Per a mi és molt trist veure com això s'ha convertit en una màquina de produir, on les novetats van saltant de les llibreries un mes rere l'altre sense temps perquè el públic les pugui conèixer», es lamenta l'il·lustrador Lluís Farré.

«Crec que podem ser optimistes», diu l'escriptor Pere Martí, coordinador del congrés. «La indústria creix, la crisi no l'afecta i el sector té un públic que en demana més.»

El valencià Carles Cano va lamentar l'escassa incidència dels autors valencians en el mercat editorial del Principat, i l'escriptora de Granollers Eulàlia Canal va reivindicar la transmissió oral dels pares i els avis com el principal mitjà per despertar vocacions lectores, més enllà de les lectures escolars. El congrés, durant el qual s'ha fet un homenatge especial a Josep Vallverdú, continua avui i demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Mor Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona