Una bona collita

Les catorze candidatures als Goya obtingudes per Pa negre són gairebé una proesa històrica. Prèviament, en tota la història d'aquests premis, només una altra pel·lícula parlada en català –Salvador (Puig Antich)– havia estat nominada en la categoria de millor llargmetratge; en total, va obtenir onze candidatures.

A part de pels seus propis mèrits –que van començar a ser reconeguts al Festival de Sant Sebastià–, Pa negre és significativa pel que té d'abanderada d'una collita especialment fructífera pel que fa al cinema català; una anyada que ha contrastat amb la grisor del cinema de Madrid i que està inevitablement present en les nominacions. Encara més: en total, sis de totes les candidatures d'actors i actrius corresponen a interpretacions en català, incloent-hi l'esplèndida Emma Suárez de l'arriscada La mosquitera.

El conservadorisme habitual de l'Acadèmia del Cinema Espanyol explica les absències de propostes com Aita i Caracremada, tot i que crida una mica l'atenció l'absència d'una pel·lícula tan feta per agradar com Herois.

L'únic film que supera Pa negre en nombre de candidatures, Balada triste de trompeta, és potser el títol més personal, irregular i excessiu d'Álex de la Iglesia; però els votants deuen haver volgut recompensar la tasca del seu actual president, que ha revitalitzat la gala dels Goya fitxant Buenafuente, s'ha reconciliat amb Almodóvar i ha estès ponts amb els internautes. I el film que hi va al darrere, También la lluvia –de la vicepresidenta Bollaín–, havia d'estar obligatòriament present tenint en compte que és el que han preseleccionat per als Oscar.