Un debut a temps

Com ja ho havia fet prèviament a la roda de premsa de presentació d'aquest concert, Moncho va remarcar en més d'una ocasió durant el seu debut a Girona que era la primera vegada en cinquanta anys de trajectòria professional que actuava a la ciutat. I en una de les seves intervencions, el cantant va aprofitar per agrair a Caixa Laietana que li hagi permès resoldre aquest deute històric –per dir-ho d'una manera maximalista– amb l'organització d'aquest concert, ja que l'Ajuntament de Girona no havia demostrat tenir gaire interès per la seva persona o per la seva música.

De qui ha estat la culpa –si és que hi ha un culpable– que Moncho hagi trigat mig segle a cantar per primera vegada a Girona, no ho sabem, però sí sabem que el destí o qui sigui ha fet que Moncho hagi arribat finalment a la ciutat en un moment especialment dolç de la seva carrera i en plenitud de facultats vocals i interpretatives. Podríem dir que Moncho ens ha arribat a temps, en el moment oportú, amb un repertori equilibrat i delimitat pels clàssics dels seus dos grans referents en castellà (Armando Manzanero) i en català (Joan Manuel Serrat) i amb uns músics per treure's el barret. Això sí, millor no haver-lo d'esperar mig segle més.