Nit de paraules

El BarnaSants no podia començar d'una altra manera que amb un concert d'alt contingut social. L'habitual discurs inaugural del director té continuïtat a l'escenari amb una aposta pels joves valors que actuen per un compromís superior al de cantar. I si l'any passat va ser Cesk Freixas, en aquesta ocasió el protagonista d'engegar la maquinària ha estat Pau Alabajos, un jove valor valencià que va llençar la casa per la finestra presentant-se amb el suport afegit d'un quartet de corda.

Malgrat que moltes vegades no li donem importància al terme valor, en el cas de Pau Alabajos l'ús està justificat. Encara que ha de guanyar-se el lloc, però, apunta molt bones maneres. Les cançons són molt rodones, amb melodies agradables i lletres que diuen alguna cosa més que taral·larà. Parlo de peces com Aloma considerablement canviada de com va gravar-la en el primer disc, Zàpping, o Inventari, aquestes dues incloses en el seu darrer i ambiciós treball titulat Una amable, una trista, una petita pàtria. Un recull de cançons escrites des de l'experiència i la realitat, entre les quals destaca Fosses de silenci, projectada durant el concert amb un videoclip que resumeix la feina feta al costat de tota una orquestra simfònica.

El convidat de la nit va ser el seu predecessor, Cesk Freixas, per fer conjuntament Nit i boira, un homenatge als caiguts per defensar els seus ideals. Entre tota la càrrega activista i combativa, amb composicions que parlen de l'accident de metro a València o de l'especulació urbanística, molt de tant en tant Pau Alabajos deixa anar una perla eròtica de la mida de Cançó explícita, la qual cosa ens tranquil·litza perquè ens fa pensar que aquest cantautor també és humà.