Cultura

Toc. cobla

de

Entrada triomfal

Tan bon punt va seure a la cadira, a Lluís Puig se li ha girat una feina que Déu n'hi do. Segurament una feina difícil de preveure, tot i que, bragat en mil històries, no haurà tingut gaires problemes per sortir-se'n. Fet i fet, no serà aquesta la patata més calenta que li caurà sobre la seva encara lluent taula del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional (buf! I per no quedar-nos sense alè amb aquest beneït títol, què us sembla un canvi de nom?). En tot cas serà una de les més galdoses, perquè, al cap i a la fi, tan inofensiu com és, a què treia cap polemitzar sobre el programa La sardana a l'escola? Poc com li agrada al conseller Mascarell que sorgeixin problemes absurds de les qüestions més planeres, és fàcil imaginar-se la gestió expeditiva que haurà tingut una situació com aquesta. Sobretot a partir del moment en què ha pres dimensions polítiques i altres grups parlamentaris s'hi han abonat. És probable que el buròcrata de l'administració que va trigar més del compte a signar el manteniment del suport econòmic al programa ni s'imaginés la repercussió del que estava fent. És probable que si li havien dit que calia estalviar, doncs se li acudís de retallar per aquí, sense aplicar gaire criteri ni social ni artístic ni educatiu. De fet, ni nacional, però això ara té poca importància. El que importa és que malauradament amb les qüestions culturals de base, és fàcil atrevir-s'hi. Què més dóna si uns milers de nens deixen d'aprendre a ballar sardanes? Al cap i a la fi, de què els servirà? Per tant, retallem sense buscar alternatives i tal dia farà un any. Per sort, la fortalesa i la consolidació d'El país a l'escola ha pogut més, i sembla que tot quedarà com estava. Esperem que per molt de temps, i que una nota dissonant d'aquest estil es recordi com una mera anècdota gens representativa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic