Poc a poc i bona lletra, a bon tempo i amb bon compàs!

Diumenge passat, el senyor Joan Ribas (fundador i director de Proscenium, activista cultural elogiat i reconegut de Girona) va fer un article dur criticant l'absència de públic en el concert de cuplets catalans que va realitzar-se el dijous 24 de febrer a la sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG, acte organitzat pel vicerectorat de relacions institucionals, amb la col·laboració de Joventuts Musicals de Girona (JMG).

En representació de Joventuts Musicals de la ciutat coincidim amb l'apreciació que l'articulista fa sobre el baix nombre d'assistents a l'acte. Va ser una llàstima perquè es tractava d'un concert de qualitat (com molt bé van demostrar les intèrprets Rocío Romero i Elisa Planagumà) suggerit des de l'associació per a aquesta nova iniciativa de la UdG, que neix amb voluntat d'establir un cicle cultural estable fins ara inexistent en aquest àmbit. Des de JMG ens sentim ofesos per la contundència de les paraules de Joan Ribas i la manera com ha centrat el seu article emfasitzant la part negativa de l'esdeveniment i deslluint tots els punts positius de la nova proposta.

El senyor Ribas hauria de ser conscient que fa poc menys d'un any que JMG s'ha reactivat després de més de cinc anys d'absència a la vida cultural gironina. Fa un any i mig JMG no existia, estava morta, s'havia anat diluint. Una capital de província de la mida de Girona estava desproveïda d'una associació musical important arreu de Catalunya (en llocs com Figueres, Banyoles o Torroella de Montgrí tenen un potencial i una força fonamental per a la vida cultural local). És en aquest context que el mes de maig de 2010 es va presentar en societat la nova junta de JM Girona, fruit de l'esforç i del treball voluntari d'unes persones d'orígens diversos. Cal remarcar que el nou equip de JMG va voler fer una aposta arriscada com a programadors, just en un moment de crisi generalitzada i profunda (en particular crisi d'entitats sense ànim de lucre per la seva difícil viabilitat econòmica i pel compromís ciutadà que comporta en una època on precisament la implicació altruista no és fàcil de trobar). Durant aquest primer any d'existència, JMG ha organitzat l'Assemblea de Joventuts Generals d'Espanya, el maig passat, amb tres concerts gratuïts oberts a la ciutat; ha coproduït el cicle Toc&Clàssic a l'Auditori de Girona; ha fomentat els Esmorzars Musicals al Cafè del Teatre Municipal; ha donat suport a la fase inicial del projecte de la Jove Big Band de Girona, i ha programat dos dels cinc concerts de la Primavera Cultural de la UdG. Poc a poc i bona lletra.

No és just l'afusellament exposat en l'esmentat article. Som persones compromeses i que estem en procés de consolidar una entitat que necessita nous socis i col·laboracions, necessita ajut i suport, crítiques justes i ponderades. Seria d'agrair que activistes culturals gironins de la mida del senyor Ribas recolzessin (potser apadrinessin?) amb la seva experiència propostes novelles amb voluntat de creixement com la que està duent a terme JMG. El convidem a col·laborar amb l'associació i a posar-se en contacte amb nosaltres si té algun altre dubte.