Llibres a prova de tsunamis
Ja ha passat poc més d'una setmana del tsunami que va assolar bona part del Japó. Amb l'afegit dels greus perills derivats de la crisi nuclear. No calen deu dies per veure la capacitat de reacció de la societat japonesa. Poques hores després ja van donar mostres d'una racionalitat fervent. Tenen les seves coses, és cert, però a l'hora d'organitzar-se i de ser responsables, de sentir-se com una sola persona i no cedir a l'egoisme a què ens pot empènyer la lluita per la supervivència, no els guanya ningú.
Quan entres en el seu univers no és estrany que puguis quedar seduït, des de la cuina fins a determinada filosofia de vida, de l'erotisme més artístic a l'artesania més peculiar, passant pels grans mestres del cinema i de la literatura. Fa anys que triomfa entre nosaltres Haruki Murakami, del qual Empúries ha publicat bona part de les novel·les, la darrera, 1Q84. Proa ha anant reeditant un clàssic com Botxan, de Natsume Soseki. Indigno ser humano és una nouvelle d'Osamu Dazai que va publicar fa uns mesos Sajalín. I podríem afegir-ne força noms, com els dos premi Nobel, Kawabata Yasunari, el 1968, i Kenzaburo Oe, el 1994, i altres que van ser candidats fins que van morir, com el mític Yukio Mishima i Shusaku Endo. Ático de los Libros acaba de publicar El mar y veneno, una novel·la d'Endo del 1958 que va ser la primera a mostrar les atrocitats que es van cometre al Japó durant la Segona Guerra Mundial, en aquest cas d'experiments mèdics. Veneren la pàtria, sí, però els japonesos també poden ser autocrítics, com ho demostra Endo en aquesta obra. No hi ha tsunami que pugui arrasar la literatura nipona. Afortunadament.
