Piano cristal·lí

Al segon concert de la temporada Ibercamera a Girona es va poder gaudir d'un repertori consagrat a Haydn i a Mozart a càrrec de l'Orquestra de Cambra de Munic i del pianista Till Fellner, dirigits pel concertino Daniel Giglberger. El programa estava confeccionat de manera molt interessant: a cada una de les parts hi havia una obra de cada compositor amb intercalació dels gèneres musicals. Així, a la primera es va poder escoltar la Simfonia núm. 85, “La reina”, de Haydn, i el Concert per a piano i orquestra núm. 12, de Mozart, i a la segona part, el Concert per a piano i orquestra, de Haydn, i la Simfonia núm. 40, de Mozart, la qual cosa va permetre copsar completament les diferències d'estil dels dos grans mestres del classicisme.

L'orquestra va mostrar una bona tècnica i va estar molt concentrada a fer unes lectures emmarcades bàsicament per uns tempos ràpids i una sonoritat generosa, farcida d'un vibrato auster i amb molts accents.

El fet que el concertino sigui alhora el director, tot i que confereix més concentració i respiració al grup, té el risc que en la interpretació sobresurtin les imprecisions i que aquestes restin intensitat i direcció al discurs musical, cosa que va passar en els moviments finals de les simfonies. Imprecisions que es van veure compensades per les delicades interpretacions dels temps lents, on els músics van exhibir un fraseig intel·ligentment articulat en funció de la música i no del compàs.

Als concerts per a piano, l'orquestra va oferir sempre un complement enriquidor a les bones versions del solista. El jove pianista vienès va abordar les dues obres amb una pulsació molt clara i una sonoritat cristal·lina que semblava voler evocar la del pianoforte de l'època.