cultura

Palamós / Sant Feliu de Guíxols

A la costa no donen l'abast

La clemència meteorològica va fer que també les viles costaneres no perdessin el seu pol d'atracció i s'omplissin de visitants

Les poques llibreries de la costa van acaparar la majoria de compradors

La pluja i la platja mai no han estat grans ali­a­des. Amb tot, després dels amenaçadors dilu­vis noc­turns, el lito­ral gironí –i en espe­cial la Vall d'Aro– ahir es va lle­var opti­mista, sobre­tot quan un sol inter­mi­tent, però espa­ter­rant, acon­se­guia eixir d'entre la massa de núvols ingent. I això que algu­nes pobla­ci­ons, per pre­caució ja havien suspès algu­nes de les acti­vi­tats mati­nals que s'havien orga­nit­zat per cele­brar la Diada de Sant Jordi. Fins i tot, les habi­tu­als cues d'aquests dies de Set­mana Santa pre­nien la direcció opo­sada i la mara­bunta de cot­xes tenia com a destí la capi­tal, Girona. Tot sem­blava indi­car, doncs, que la costa tor­nava a patir els efec­tes col·late­rals de les inclemències del temps. Per sort no sabem si per la crisi o per una coin­cidència de dates i actes –Set­mana Santa, Sant Jordi, fires i mer­cats– o per tot ple­gat, la majo­ria de muni­ci­pis de la Costa Brava van atraure nom­bro­sos visi­tants que, d'alguna manera, havien d'esgo­tar el seu temps d'oci a falta de sol i platja.

Palamós, Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols –com tenim constància d'altres pobla­ci­ons del lito­ral– van ser un anar i venir de gent. D'arreu i de tota classe. Des d'autòctons fins a resi­dents de cap de set­mana, pas­sant per turis­tes i des­pis­tats, les para­de­tes de lli­bres i roses van ser un dels prin­ci­pals pols d'atracció de la jor­nada d'ahir, jun­ta­ment amb les ter­ras­ses de bar i els pas­se­jos marítims. I això que si una cosa costa de tro­bar en aques­tes pobla­ci­ons són lli­bre­ries. També, per sort, a Palamós n'hi ha una d'històrica que aguanta el tipus. I d'aquí la recom­pensa. Sense anar més lluny, el mono­poli de la lli­bre­ria Gavina es va reflec­tir amb una jor­nada de “boge­ria”, tal i com la va defi­nir la mateixa pro­pietària del negoci, Montse Car­gol, que amb prou fei­nes podia aten­dre ni un sol minut les nos­tres pre­gun­tes de tan col·lap­sada que estava ate­nent els com­pra­dors i com­pra­do­res que l'asset­ja­ven en tot moment. Una cosa sem­blant van viure a la lli­bre­ria La Gui­neu de Sant Feliu de Guíxols, que no van parar de ven­dre lli­bres durant tot el dia tant a la botiga com a la parada de la Ram­bla i no es van estar de dir amb una sola expressió les sen­sa­ci­ons d'una jor­nada: “Ens ha anat de conya!”.

Com a la resta de les comar­ques i del país, els lli­bres d'Albert Espi­nosa, Ramon Sol­sona, Martí Giro­nell i Edu­ard Pun­set van aca­pa­rar l'interès dels lec­tors. Els autors locals també van tenir el seu dia de glòria i a Palamós, per exem­ple, Jordi Serra es va fer un fart de ven­dre el seu lli­bre infan­til, i Gerard Bus­sot va fer el mateix amb el seu Gent d'un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000 (401 apunts biogràfics). També feia goig veure que altres para­des de caire més social també vivien moments de joia donant una segona opor­tu­ni­tat a lli­bres de segona mà a preus anti­crisi (de 0,50 cèntims a 3 euros el més car) i amb retruc bene­fac­tor.

Pel que fa a les roses la com­petència sí que es pot qua­li­fi­car de ferotge i el campi qui pugui no per­met mesu­rar tant el tor­ce­braç de la jor­nada. També, a poques set­ma­nes de les elec­ci­ons muni­ci­pals, al cos­tat dels lli­bres i les roses es van amun­te­gar els estands de cada par­tit i color polític, que ofe­rien glo­bus, pins, pro­pa­ganda i punts de lli­bre amb un ampli som­riure a la cara. Com el que ahir van poder fer alleu­ge­rits els lli­bre­ters de les viles cos­ta­ne­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.