cultura

Una història d'amor i exili

Una família gironina qüestiona un llibre sobre el seu avi, alcalde republicà

“Jo ara ja sé qui sóc, però no vull que, en ple segle XXI, una història d'amor s'enco­breixi com si es tractés d'un crim de guerra.” Ho diu Mont­ser­rat Colo­mer i Morató, veïna de les Pla­nes d'Hos­to­les i filla de Joan Colo­mer i Prat (1905-1963), que va ser alcalde repu­blicà de Palau­tor­dera –com es deia Santa Maria de Palau­tor­dera en aquells anys de màxima laïcitat– entre el 9 d'octu­bre del 1936 i l'11 de maig del 1938. L'enco­bri­ment a què es refe­reix la seva filla té a veure amb el lli­bre Del silenci a les parau­les (Joan Colo­mer i Prat. Un alcalde de la República), escrit per Mont­ser­rat Gar­riga i edi­tat per l'Ajun­ta­ment de Santa Maria de Palau­tor­dera amb la col·labo­ració del Memo­rial Democràtic i la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

Memòria i oblit

El lli­bre intenta recu­pe­rar la memòria de Joan Colo­mer, que va ser un afi­liat molt actiu de la UGT i el PSUC i va morir en el seu exili francès, però segons Mont­ser­rat Colo­mer i les seves filles Nery i Sílvia Martínez, resi­dents a Amer, Del silenci a les parau­les també oblida una cosa: l'existència de tota una família, la seva, sor­gida de la relació entre Joan Colo­mer i Mont­ser­rat Morató, filla d'una família bur­gesa de Palau­tor­dera. Joan Colo­mer es va casar el 1925 amb Dolors Sardà i van tenir dos fills. Poste­ri­or­ment, Colo­mer va ini­ciar la seva relació amb Mont­ser­rat Morató, amb qui va mar­xar a l'exili, per com­par­tir pri­mer camp de con­cen­tració –on ella feia de lle­va­dora– i després una nova vida, de la qual no es fa esment al lli­bre de Mont­ser­rat Gar­riga. A França, Joan i Mont­ser­rat van tenir dues filles, la més gran de les quals és Mont­ser­rat Colo­mer. Al cap de pocs anys, Dolors Sardà i els seus fills van anar a França per reu­nir-se amb Joan Colo­mer i, per pres­si­ons fami­li­ars afe­gi­des a les pròpies d'un exili, Mont­ser­rat Morató i les seves filles van tor­nar a Cata­lu­nya, on les nenes van ser ingres­sa­des en un inter­nat de mon­ges i durant molts anys van viure sense saber qui era exac­ta­ment el seu pare. Un pro­grama de Josep Cuní, Coses que pas­sen, va tor­nar a posar Mont­ser­rat Colo­mer sobre la pista del seu pare. Ara, el lli­bre tan espe­rat sobre el seu pare ha estat per a ella una gran decepció: “Sento que dec als meus pares una repa­ració, perquè pels efec­tes col·late­rals d'una guerra i un exili s'ha obviat públi­ca­ment l'existència de tota una família.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.