Una altra història de fira

Quatre carrers de Medinyà han concentrat aquest cap de setmana un món imaginari. Un petit espai de grans històries, dirigides principalment a la mainada però que tampoc excloïa els grans. Quatre carrers de Medinyà han concentrat aquest cap de setmana una fira que ja no és un conte ni una història passatgera. Una mostra que tan sols compleix el seu segon aniversari però que s'ha fet un lloc en l'espectre de fires català pel seu tret diferencial, en un sector en què el més normal és trobar el mateix arreu.

La II Fira del Conte de Medinyà ha estat un èxit de participació. Només calia fer-hi un cop d'ull ahir al matí. Sota un sol aclaparador, un munt de famílies participaven a les activitats proposades. Els més petits, sempre a primera fila. Barret o gorra al cap, era la indumentària majoritària. Més enrere, els pares, alguns dels quals també disfrutaven com si fossin marrecs. De ben segur que el fet que ni els dibuixos animats ni els videojocs fossin el centre d'atenció dels fills, com a mínim per un dia, ja era un bon motiu per exhibir un gran somriure.

La fira d'aquest any s'ha doblat en dies de duració –l'any passat només es va celebrar el diumenge i en aquesta edició ha estat tot el cap de setmana–, activitats, il·lustradors i artesans presents i en pressupost. El cert és que l'oferta era molt variada. Espectacles de circ, de música i, obviament, de narracions de contes. Tallers en què s'ensenyava a fer contes artesanals, amb cuir o com convertir-lo en una història animada. Desenes d'il·lustradors exposaven les seves obres i il·lustracions. I, així mateix, tenien un protagonisme especial els narradors. De fet, en aquesta edició s'ha volgut reforçar la figura clau en la transmissió d'aquest gènere literari. I s'ha creat un concurs que porta el nom de Joan Bahí, en honor a un veí del poble, ja mort, que va ser el primer a tenir la idea de fer una fira d'aquesta temàtica. El guanyador de la primera edició del premi de narració oral ha estat la companyia del Bages Kinoa. Altres propostes destacades de la fira eren una tertúlia literària, en què autors i il·lustradors debatien sobre els processos de creació, i la llotja de professionals, un punt de trobada per concertar feines i encàrrecs.

La resta, parades de contes nous i de segona mà, una de llaminadures (no hi podia faltar) i un parell o tres de roba per a mainada, entres altres. I res més. Ni les típiques parades d'artesans ni històries (mai millor dit) que no tenen res a veure amb la temàtica de la mostra. I això cal destacar-ho, perquè no sempre és així. A vegades, només amb l'objectiu de créixer i d'oferir molt al visitant, les fires acaben sent multitudinàries però perden part de la seva identitat, el motiu pel qual van aparèixer. No és el cas de la Fira del Conte de Medinyà que, tal com diuen els promotors, pretén conservar un caire estrictament cultural. No es vol, de cap manera, que aquesta mostra acabi sent la història de sempre.